dimarts, 3 de desembre de 2013

POLVORONS

No em trobo bé...m'he aixecat molt estranya, amb mal de coll, malestar, fred i calor...allò que es diu, popularment, un "quadre gripal". A la feina he estat força insuportable i quan he arribat a casa només tenia ganes de posar-me al llit a dormir, però he pensat que, si ho feia, a la nit no aclucaria l'ull!!! I com per culpa de l'insomni que pateixo des de xica, ja passo moltes nits en blanc, he pensat que només faltaria que avancés son durant el dia!!! Total, que m'he assegut davant l'ordinador i he trobat la recepta dels polvorons que fa un dies em va donar ma mare, i que porto dies prometent compartir amb la meva tieta. I, com és una recepta hipermegasenzilla, que es fa quasi sola, m'he posat a preparar-la per distreure'm. S'ha de dir que la meva mare fa uns polvorons boníssims i que igualar els seus és pràcticament impossible, però els meus han quedat també molt bons (i això que m'he atrevit a variar un pelet la recepta!!!). La Dinke, que n'és una entusiasta, se n'ha fet un bon tip, i m'ha confirmat que són una bona versió dels originals de la iaia!!!



INGREDIENTS (per uns 50 polvorons)
500 grams de farina de blat
250 grams de sucre llustre
200 grams de pols d'avellanes torrades
275 grams de llard
25 grams de mantega
20 grams de canyella
una mica més de sucre llustre per empolsinar

Si no sabeu on trobar la pols d'avellanes, jo he fet servir aquesta del LILD, que a més va en format 200 grams, que és la quantitat exacta que necessitem!

PREPARACIÓ
En el bol del batedor elèctric barregem la farina, la pols d'avellana, el sucre llustre i la canyella.


Afegim el llard, i la mantega a temperatura ambient.


Comencem a amassar, amb l'accessori pala, a velocitat baixa. Primer veure que queda com una massa grumollada...


Però uns minuts més tard, la massa va unificant-se i prenent cos. Llavors podeu pujar una mica la velocitat i amassar un parell de minuts més.


Seguidament (aquesta massa no s'ha de deixar reposar, ni refredar ni res de res), l'estireu, convertint-la en una placa d'un centímetre de gruix (jo ho he fet ajudant-me d'aquests mesuradors de gruix blancs que veieu  en un costat), i, amb un tallador de galetes rodó, de mida galeta de te, aneu formant els polvorons.


Repartiu-los en una safata, folrada de paper de forn...



I enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 16-18 minuts.´Penseu que no han de quedar molt torrats.


Quan estiguin cuits, desenforneu, deixeu refredar i empolsineu per sobre amb sucre llustre.


Llavors només cal que agafeu una safata ben bonica, com aquesta, tan nadalenca, que l'altre dia vaig comprar a una botiga de Girona que es diu "Muy Mucho" (una altra per la que també haig de passar per davant tapant-me els ulls...perquè sempre hi trobo alguna cosa que em resulta més que imprescindible i necessària...), disposar-los en forma de muntanya, i servir a taula!!!



Oi que fan patxoca???


Una altra manera de servir-los és embolicats amb paper de seda, com normalment els comercialitzen. En aquest cas, talleu un quadradet de paper, hi dipositeu al mig el polvoró, i emboliqueu com si d'un caramel es tractés!


A la Dinke, la veritat, és que li agraden més desembolicats, perquè té menys feina a cruspir-se'ls!!!!


Mireu quina cara de fanàtica dels polvorons que tenia mentre els tastava!!!!


Segur que, si en unes postres d'aquestes festes, en traieu a taula una safata, quedarà tothom gratament sorprès!!!
Que vagi de gust!

21 comentaris:

  1. T'han quedat molt bé aquests polvorons! Jo pensava que era més complicat de fer, però després de llegir la teva recepta, m 'animaré a fer-ne. Petons.

    ResponElimina
  2. Uns polvorons amb molt bona pinta,i una recepta que no sembla gens complicada.
    M'agraden molt,tan quedat molt bonics i segur que molt bons.
    Un petó des de cuina natura total i mes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja has vist una filla que pensa que són uns dels millors dolços del món!!! És una menjadora compulsiva de polvorons! He visitat el teu bloc, molt xulo. Ja m'hi he quedat per seguir-te! Una abraçada!

      Elimina
  3. Hola Mónica,
    Que pinta tienen!! te han quedado muy buenos y muy sencillos de hacer, vale la pena hacerlos.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan els compres no t'imagines que, en un tres i no res, en pots fer a casa una 50 per alegrar, reiteradament, a tots els de casa!

      Elimina
  4. No hi ha res que se't resisteixi artista

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rosa Maria, però no tenen massa secret!!! Una abraçada!!!

      Elimina
  5. Noia, "vales para todo"!!!!! Quins polvorons!!!
    Desitjo que a hores d'ara estiguis ben recuperada!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, el constipat continua a l'alça...però els polvorons ajuden a superar-lo!!! Petons!

      Elimina
  6. Ostres Mònica!
    M'estic convertint en una fanàtica del teu blog, em sembla que aquests "polvorons" també te'ls copiaré perquè fan molt bona pinta.
    Fins la propera reina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Mercè!!! Jo ja m'he fet seguidora del teu bloc,, i així ens llegim mútuament, que en això de la cuina les idees mai sobren! Petons!

      Elimina
  7. Quina bona pinta que tenen aquests polvorons, no m'extranya que la Dinke no s'hi pugui resistir!.
    A mí també m'agraden molt, però no n'he fet mai. O sigui que em copio la teva recepta, a veure si els faig per aquestes festes.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veuràs que aquests d'avellana són irresistibles!!!!! Petons!

      Elimina
  8. hahaha! Boníssima, aquesta última foto! Totes, en realitat... Gràcies per la recepta, a veure si m'animo i en faig... Cuida't molt, que aquest fred... aix!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest fred m'està deixant KO, sort que, prop del forn, sempre s'hi està bé!!! Oi que fa riure la Dinke en plena endrapada de polvorons??? Petons!

      Elimina
  9. És que fan molt bona pinta, no m'estranya que la Dinke sigui fanàtica i se'ls cruspeixi tan de gust! I si a sobre dius que són fàcils de fer, tot un luxe!

    Que et recuperis ràpid!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Víctor...i no t'enganyo...són més que senzills de preparar! Petons!

      Elimina
  10. Cuida't guapa! I no deixis d'acompanyar-nos amb aquests dolços tan bons, que fets a casa, segur que volen!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marina! Les teves paraules sempre animen a continuar amb aquesta meva quimera rebostera!!! Petons!

      Elimina