Avui hem anat d'excursió a la Catalunya Nord. És una ruta que fem sovint, perquè ens agraden els paisatges, perquè ens porta records de família i perquè sempre hi trobo productes deliciosos i novedosos per la meva dèria rebostera que, mica en mica, he acabat encomanant a tots els de casa!!!
Hem començat el matí a Cotlliure...un poble preciós!!!
Allà he aprofitat per visitar la pastisseria de l'Olivier Bajard, un dels cracks rebosters francesos del moment. A Cotlliure, per cert, no només hi té una botiga, sinó que també hi té una escola de rebosteria de ressò internacional!
Les nenes han volgut immortalitzar-me davant l'establiment en qüestió!!! |
Després d'allà hem anat a la platja d'Argelers, on hem dinat. És un lloc simbòlic per a mi perquè després de la guerra del 36, un dels meus avis, soldat republicà convençut, que va lluitar per la llibertat del seu poble, hi va estar tancat, i, a més, vexat pels qui el custodiaven. Van sortir del foc per caure a les brases! Després d'aquest infern, va anar a parar en mans dels nazis...però va sobreviure a tot, i va tornar, i va viure encara molts anys, intentant fer feliç als del seu voltant! Crec que si avui, encara fos viu, estaria orgullós del procés que viu el nostre país! Avui, he passejat una estona pel port, admirant la platja, i pensant en el meu avi Guillem. Per ell, i per tots els seus companys, aquest 2014 hem de fer història!!!
Després de la meva arenga patriòtica (de la que no m'he pogut estar!!!), continuo explicant-vos l'excursió. Havent dinat hem anat a Perpinyà, a donar una volta, i abans d'emprendre camí cap a Girona, hem parat a l'Auchan Porte d'Espagne. És un supermercat brutal...de gros vull dir... on m'he ben firat!!! Us explico... He comprat farines especials per fer brioix, brioix de xocolata, pa de multicereals, pa rústic i pa de pessic!
També llevats que no trobo a Girona... els de la marca Francine no els he provat mai, però una de vosaltres me'ls va recomanar, i no me'ls he oblidat!
També hi ha hagut lloc al carretó pels sucres. Un icing sugar (sucre llustre del més fi del món mundial), i un sucre de canyella de l'Índia, que no tardaré gaire a estrenar!!!
I una novetat que ja li havia vist a ma germana...crumble de galeta speculoos....ara estaré tota la nit pensant en quina recepta el puc aplicar!!!
Total, ha sigut un dia moooolt complet! He deixat pel final la darrera de les meves adquisicions...una massa per crêpes, de fajol o blat sarraí, que hem estrenat només arribar a casa! És la massa de les galettes de les Creppêries Bretonnes, i la veritat és que el resultat cassolà s'hi ha assemblat força!!!
INGREDIENTS (per a uns 8 crêpes)
1 sobre (a la caixa n'hi ha 2) de massa de crêpes de fajol.
500 ml d'aigua freda
150 grams de formatge tipus havarti
150 grams de bacon fumat
8 ous
Aquesta és la massa en qüestíó!!! |
PREPARACIÓ
Aboquem el preparat en un bol.
Hi afegim els 500 ml d'aigua freda...
...i batem enèrgicament.
Untem la crepera amb mantega, i hi dipositem un cullerot de massa, repartint-lo amb l'estri de fusta en forma de T. Jo, en aquest cas, no els he volgut fer molt grossos, perquè era la primera vegada que feia aquest preparat, i no volia tenir problemes en girar les galetes!!!
Quan està fet d'un costat (ho sabreu perquè els marges comencen a aixecar-se), el gireu.
Llavors hi poseu a sobre formatge.
Paral·lelament, en una paella, fregiu els ous i el bacon.
Un cop al punt els ous i el bacon, ho repartiu per sobre la crêpe.
I ja el podeu servir!!!
Aquestes crêpes són un festival de colesterol, i no es poden menjar gaire sovint...però us asseguro que fan perdre el sentit!!!
I als petits de la casa, si no són de massa menjar, els obrireu la gana de cop!!!
Que vagi de gust!
Quina excursió més xula i quines crepes més boníssimes!! Sí que són d'aquells de colesterol potent, però després de l'excursió us mereixieu una recompensa! Un relat preciós!
ResponEliminaJo també ho penso neus! Petons!
EliminaQuin assortit més bo, Mònica!! Us vau firar, oi? Jo recordo haver menjar les galets de fajol a Còrsega, on també són molt típiques, juntament amb les de farina de castanya. M'han agradat molt, les fotos de Cotlliure! Sobretot, la que hi surts! Petons
ResponEliminaNo m'agrada gens sortir a les fotos Marina, però sempre me'n faig alguna, quan viatgem, davant de pastisseries o de Jutjats o Tribunals...les meves dues passions! PEtons!
EliminaQuina excursió més agradable i ben aprofitada! I el sopar, la traca final, quina enveja, Mònica! Petons.
ResponEliminaAixò del sopar va ser un final de festa a l'alçada! Petons!
EliminaQue bé aquesta excursió, gràcies per compartir-ho... què fariem si no fos per aquests moments, oi?
ResponEliminaMolt bé les creps i també els pastissets de taronja que acabes de publicar amb els motlles rectangulars, molt ''xulos''.
Ja he llegit el teu comentari en els profiterols que he publicat, a veure si els fas amb l'ajuda de les teves nenes.
Un petó i un bon any 2014...!
*Pilar*
Segur que ben aviat Pilar! Petons!
EliminaHola Mònica, m'ha emocionat la teva entrada. El meu avi també va ser a Argelès i després de fugir-ne va caure en mans dels alemanys, anant a parar a dos camps de concentració.
ResponEliminaLes històries que ens explicava d'Argekés eren esfereidores, tant, que la primera vegada que hi vaig anar, al veure aquella platja tan gran, vaig caure de genolls i vaig plorar el que no està escrit. Em va impressionar...
Ell també va tornar i ens va fer molt feliços. Va ser un home de grans conviccions, orgullòs de pensar el que pensava. El meu avi era excepcional i després de tants anys, encara el troba a faltar :-(
Un petó guapa, i que tinguis un boniSISIm any ;-)
Gent com el teu avi i el meu són els que fan continuar creient en l'espècie humana! Ells si que són models a seguir! PEtons i gràcies per aquest comentari tan emotiu!
Elimina