diumenge, 2 de febrer del 2014

TIRAMISÚ DE CACAU

El tiramisú era una recepta que tenia al calaix de pendents, però que presentava un gran inconvenient: a mi no m'agrada el cafè!!! La solució al conflicte que m'impedia decidir-me a fer la recepta, me la va donar l'altre dia la meva amiga Cristina de Castelldefels. Ella em va explicar la recepta infal·lible que seguia -i que li havia transmès un veí italià-, i em va dir que es podia rebaixar el cafè amb cacau...i qui diu rebaixar diu substituir, o sigui que, dit i fet! A més, com que no tenia amaretto (el licor d'albercoc i ametlla que hi posen els italians a la crema), i a més volia que en poguéssin menjar les peques, he decidit posar el meu licor preferit, marc de cava, però al xarop on es suquen els melindros, que, com es bull prèviament, fa que se n'evapori l'alcohol i només en quedi el gustet! En fi, que esteu davant una versió xocolatera del clàssic tiramisú, apta per totes les edats! Ah! per cert, me n'oblidava...aquesta recepta és millor preparar-la d'un dia per l'altre, i reservar-la a la nevera fins al moment de servir! A veure què us sembla!


INGREDIENTS (Per un pastís rodós d'uns 20 cm)
18 melindros
300 ml d'aigua
3 culleradetes de cacau
2 culleradetes de sucre llustre
2 cullerades de marc de cava
6 rovells d'ou
500 grams de formatge mascarpone
8 cullerades soperes de sucre blanc
una mica més de cacau en pols per empolsinar el pastís

PREPARACIÓ
Escolliu el plat o safata en el que volgueu presentar el tiramisú, i hi col·loqueu les parets d'un motlle al damunt.


Preparem els melindros, que, com veieu, han de ser dels tous, des de sucar amb xocolata de tota la vida!


Anem per l'almívar amb el que els banyarem. Posem l'aigua en un caçó, al foc.


Hi afegim el cacau...


...el sucre llustre...


...i el marc de cava...i remenem bé.


Deixem bullir una miqueta, per tal que s'evapori l'alcohol.


Retirem del foc i dipositem en un recipient que vagi bé per sucar els melindors. Deixem refredar.


Mentre es refreda l'almívar, anem per la crema. En el bol del batedor elèctric, barregem el sucre i els ous, fins obtenir una textura cremosa i lleugera.



Ho passem a un altre bol i, hi afegim el formatge, que incorporarem a mà, molt suament, amb l'ajuda d'una cullera de fusta.




Quan tot estigui ben integrat, i la barreja ben cremosa, ja la tenim llesta!


Anem per muntar el pastís. Per desemmotllar les parets més fàcilment, les cobrir amb una tira de paper de forn.


Al cul hi posem una capa de crema.


Després una capa de melindros ben sucats amb l'almívar de cacau (que ja tindrem fred).



I una altra capa de crema...i així fins a quatre capes de crema i tres de melindros, tenint en compte que hem d'acabar i començar amb una capa de crema.


Aquest és l'aspecte que presentava el meu després de tanta capa...


Només queda tapar-lo amb paper film, i reservar a la nevera fins l'endemà, al moment de servir.


Just abans de servir, traieu el paper film, les parets, i el paper. Alliseu una mica les parets, i empolsineu amb cacau, amb l'ajuda d'un colador de reixeta. I ja el teniu llest per servir a taula! Mireu quin goig que fa!


Mentre feia les fotos, he estat a punt de fotre-li cullerada!


Però al final he sigut educada i bona nena i m'he esperat a les postres!...Mmmmm!


Que vagi de gust!

18 comentaris:

  1. M' agrada molt aquesta versió i la tindré en compte quan torni a fer tiramisú.

    ResponElimina
  2. A mi si que m'agrada el cafè, però el tiramisú no m'acaba de convèncer.
    Així, amb el cacau... s'haurà de tastar a veure si m'agrada més.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha d'anar provant, que no saps quan trobaràs el teu sabor ideal! Una abraçada!

      Elimina
  3. Fa molt bona pinta Mònica, com tot el que fas!! Jo una vegada que faig fer tiramisú de maduixa per uns amics, també vaig canviar el cafè per cacau per la seva filla: un èxit! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius de la maduixa....ja m'ha fet posar a rumiar....una bona idea! Petons!

      Elimina
  4. M'agrada molt el Tiramisú, el clàssic, però la teva versió amb cacau i el mar de cava també m'hi apunto

    ResponElimina
  5. Que bé que t'ha quedat aquest Tiramisú, Mònica!!!
    si no t'agrada el café has trobat la recepta perfecta, amb cacau!!! Jo sóc bastant cafetera i m'agrada el tiramisú amb bogeria, però aquest el provaré segur perquè ha de ser més "golós" i sóc molt de dolç jeje
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que era dolcet, si...però de molt fàcil menjar....d'aquells que un trosset porta a un altre! Petons!

      Elimina
  6. Doncs jo soc cafetero i quan el faig, sempre ho havia fet amb café, però aquesta versió teva amb xocolata segur que agrada més a casa que la meva, perquè no són gaire de café, així que prenc bona nota per quan torni a fer-ne!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ideal és preparar les dues versions i fer content tothom! Petons!

      Elimina
  7. M'encanta el tiramisú Mònica!! Quina pintassa aquest així en pastís gran (jo el faig en gotets individuals, i així no em passo de la ratlla menjant-ne, jejeje, només el que hi ha al got i prou!).
    Un dia d'aquests provaré de fer-lo així gran.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pròxima vegada hauré de provar el format individual, que a més de ser més restrictiu en la porció (cosa necessària pel que fa a mi), és sempre moníssim! Petons!

      Elimina
  8. Una de les meves postres predferides, aquesta versió amb marc de cava és la bomba! Jo el faig amb rom, però he de provar-ho tal com dius tu. No m'estranya que volguessis mossegar-lo abans d'hora! Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La qüestió és "alegrar-lo" amb gràcia...si no tinc marc de cava la pròxima vegada, et manllevo la idea del rom! Petons!

      Elimina