"PERRUNILLES"

Ni idea si aquest dolç té nom en català...(ja veieu que jo n'he catalanitzat la terminació), però, en tingui o no, són unes pastetes genials, que heu de provar. A casa meva, de peque, en menjava moooltes, perquè la mare de la veïna, que era masovera a pagès, en feia produccions en massa, i tota l'escala (que érem com una gran família) en consumien dia si, dia també!!! Són com una mena de "mantecados" que es desfan a la boca. Per això, quan vaig veure el repte d'aquest mes de la Carmen de Tía Àlia, vaig decidir que les havia de preparar, i encara que, com sempre, tard, ho he aconseguit! La veritat és que són facilíssimes de fer. I, a més, aquesta vegada, he reduït considerablement la quantitat de llard de la recepta original de bon principi (el llard està molt present a algunes de les receptes del receptari de la Tía Àlia, i a vegades el resultat el trobo massa oliós), i he obtingut unes "perrunilles" delicioses, a la primera!!!

INGREDIENTS (per unes 20 peces...dependrà de la mida)

150 grams de llard

3 rovells d'ou

1 clara d'ou

200 grams de sucre

350 grams de farina de blat

1/2 culleradeta de pasta de llimona

una mica més de sucre per ensucrar el damunt, abans de coure

PREPARACIÓ

Primer de tot batem una mica el llard, que haurem tret una estona abans de la nevera.

Hi afegim els rovells d'ou, un a un, i batem fins que estiguin ben integrats.

Afegim la 1/2 culleradeta de pasta de llimona i el sucre, poc a poc, sense deixar de batre.

Finalment incorporem la farina, a grapats, mirant de no abocar-ne més si l'anterior grapat no està ben homogeneïtzat.

Per acabar d'amassar, jo he canviat l'accessori globus pel pala, i m'ha anat millor. Un cop obtinguda una massa espessa, però no dura, l'estirem sobre una superfícies lleugerament enfarinada, fins obtenir una placa de 1,5 cm de gruix aprox.

Tallem les pastes amb el tallador que preferim...jo he fet servir aquest de flor.

Disposem totes les pastes tallades en una safata untada (o amb paper de forn, que a mi se m'havia acabat).

Batem la clara d'ou, i amb ella pintem generosament totes les pastes.

Per acabar, les ensucrem generosament.

Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durants uns 10-12 minuts, o fins que estiguin dauradetes.

Deixem refredar una miqueta i desemmotllem...i llestes per degustar! Són boniques i moooolt gustoses...i gens complicades de preparar, no es pot demanar res més!

Ja veureu com és impossible evitar que algú, abans que estiguin fredes, hi clavi queixalada!

Que vagi de gust...ah! i com us he dit, amb aquesta recepta participo al repte Tía Àlia d'aquest mes!