dilluns, 28 d’abril de 2014

"PERRUNILLES"

Ni idea si aquest dolç té nom en català...(ja veieu que jo n'he catalanitzat la terminació), però, en tingui o no, són unes pastetes genials, que heu de provar. A casa meva, de peque, en menjava moooltes, perquè la mare de la veïna, que era masovera a pagès, en feia produccions en massa, i tota l'escala (que érem com una gran família) en consumien dia si, dia també!!! Són com una mena de "mantecados" que es desfan a la boca. Per això, quan vaig veure el repte d'aquest mes de la Carmen de Tía Àlia, vaig decidir que les havia de preparar, i encara que, com sempre, tard, ho he aconseguit! La veritat és que són facilíssimes de fer. I, a més, aquesta vegada, he reduït considerablement la quantitat de llard de la recepta original de bon principi (el llard està molt present a algunes de les receptes del receptari de la Tía Àlia, i a vegades el resultat el trobo massa oliós), i he obtingut unes "perrunilles" delicioses, a la primera!!!


INGREDIENTS (per unes 20 peces...dependrà de la mida)
150 grams de llard
3 rovells d'ou
1 clara d'ou
200 grams de sucre
350 grams de farina de blat
1/2 culleradeta de pasta de llimona
una mica més de sucre per ensucrar el damunt, abans de coure

PREPARACIÓ
Primer de tot batem una mica el llard, que haurem tret una estona abans de la nevera.


Hi afegim els rovells d'ou, un a un, i batem fins que estiguin ben integrats.


Afegim la 1/2 culleradeta de pasta de llimona i el sucre, poc a poc, sense deixar de batre.



Finalment incorporem la farina, a grapats, mirant de no abocar-ne més si l'anterior grapat no està ben homogeneïtzat.


Per acabar d'amassar, jo he canviat l'accessori globus pel pala, i m'ha anat millor. Un cop obtinguda una massa espessa, però no dura, l'estirem sobre una superfícies lleugerament enfarinada, fins obtenir una placa de 1,5 cm de gruix aprox.


Tallem les pastes amb el tallador que preferim...jo he fet servir aquest de flor.


Disposem totes les pastes tallades en una safata untada (o amb paper de forn, que a mi se m'havia acabat).


Batem la clara d'ou, i amb ella pintem generosament totes les pastes.



Per acabar, les ensucrem generosament.


Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durants uns 10-12 minuts, o fins que estiguin dauradetes.


Deixem refredar una miqueta i desemmotllem...i llestes per degustar! Són boniques i moooolt gustoses...i gens complicades de preparar, no es pot demanar res més!




Ja veureu com és impossible evitar que algú, abans que estiguin fredes, hi clavi queixalada!


Que vagi de gust...ah! i com us he dit, amb aquesta recepta participo al repte Tía Àlia d'aquest mes!


28 comentaris:

  1. Muy buena pinta y seguro que no quedó ni las migas.Besosss

    ResponElimina
  2. Són boníssimes!! jo les vaig tastar quan vivia a Salamanca, les venien unes monjos d'un convent i la veritat és que tot el que feien estava deliciós. Molt bona opció la de reduir el llard, molt més saludables i segur que igual de bones, un petó!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó...un pelet més lleugeres entren mooolt millor! Petons!

      Elimina
  3. Que ricas ¿queda alguna? si es asi me presento voluntaria para darles el remate final :)

    Besines

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni una Merchi...em sap greu! Però segur que en torno a fer ben aviat! Petons!

      Elimina
  4. el nom molt original, jejeje, peró ¡¡que bones son!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa n'hem dit així tota la vida...oi que són divertit??? Petons!

      Elimina
  5. Amb aquest toc de llimona han de saber molt bones. Jo tampoc sabia de les perrunilles, i ara les hauré de fer mes cops... que bones!!!! Ens retroben en el proper repte. Petons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allà ens veurem, envoltades de truites dolces Joaquina! Petons!

      Elimina
  6. No havia sentit mai el nom d'aquestes pastes. Em semblen delicioses i, amb el toc del llimó, segur que encara guanyen més. Haurem de fer-ne perquè se m'està fent la boca aigua.... Petons.

    ResponElimina
  7. Muy ricas, menuda pinta. Además bonitas.
    Besotes

    ResponElimina
  8. T'han quedat molt maques! Jo em vaig estrenar el mes passat al reto de Tia Alia però aquest mes no m'he vist en vor, entre la Setmana Santa Sant Jordi vaig ben atabalada! A veure si el mes que ve perque la veritat es que em va agradar molt participar, és emocionant oi?

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mes que ve el repte dolç és ben senzill i deliciós....truites dolces...ens veiem per allà!

      Elimina
  9. Mmmm que bonesssss!!!!! aquesta setmana m'animaré a fer-les.......gràcies Mònica!!

    ResponElimina
  10. Que mones t'han quedat, tallades en forma de floreta! Semblen una delícia!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les que jo menjava de petitat eren ovalades...però innovar en l'estètica sempre s'agraeix...Una abraçada!

      Elimina
  11. t'han quedat fantàstiques i sí que tenen pinta de desfer-se a la boca
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La textura està entre la de la galeta i la del "mantecado"!!! Una abraçada!

      Elimina
  12. Amb les vegades que les he menjat al poble de ma mare, quins bons records em porten Mònica! Jo crec que no tenen traducció, així que s'hauran de quedar en 'perrunilles', jajaja!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ho pensava que no tenia traducció...ara que a mi, aquesta nomenclatura clàssica i tradicional ja m'està bé! Petons!

      Elimina
  13. Demà mateix les faig!!!! M'agradaran segur!!

    ResponElimina