Amb un dia de neu i vent com el d'avui, només es pot fer una cosa al capvespre...Agafar una bona tassa de xocolata desfeta, ben calenta, i sucar-hi alguna cosa ben dolça...La meva proposta: aquestes magdalenes de nata i móres...Us ben asseguro que necessitareu una segona tassa de xocolata per continuar sucant!!!
INGREDIENTS (per unes 12-14 magdalenes)
3 ous
250 trams de sucre
250 trams de sucre
75 grams d'oli de girasol
110 grams de nata líquida
110 grams de nata líquida
2 culleradetes de pasta de móres
250 grams de farina de blat
10 grams de llevat químic tipus Royal
250 grams de farina de blat
10 grams de llevat químic tipus Royal
una mica més de sucre per decorar
PREPARACIÓ
Batem els ous i els sucre, amb la KA equipada amb l'accessori globus, a velocitat alta, fins que la massa tripliqui el seu volum i blanquegi.
Llavors hi afegim l'oli poc a poc...rajolí a rajolí, sense deixar de batre.
També la nata líquida, amb el mateix sistema.
I, per acabar aquesta primera fase, la pasta de móres. És una de les meves preferides...dóna un color fantàstic, i es sabor és insuperable!
Un cop obtinguda aquesta massa de color rosa intens, i ja a mà i amb moviments suaus i de baix a amunt, incorporem la farina, prèviament barrejada amb el llevat químic i tamisada.
Omplim els paperets de magdalenes amb la massa, sense arribar al capdamunt, i deixem reposar a la nevera durant una mitja hora.
Un cop refrigerades, hi posem el sucre per sobre, i posem a coure. Primer a 220 graus durant 8-10 minuts (o fins que estiguin ben crescudes i daurades), i uns 5 minuts més a 180 graus (sempre en opció rebosteria: dalt, baix i ventilador).
Ja veureu quin goig en desenfornar-les!!!
Només us queda deixar-les refredar damunt una reixa...
...i provar-les...Mireu quin interior més flonjo que té aquesta delícia morada!!!
Que vagi de gust!
Amb unes magdalenes com aquestes....seguríssim!!! Han de ser exquisites!!!!!
ResponEliminaPetonets, Mònica!!!
Olga
Que jugosas y un hermoso copete te quedó.Un beso reina.
ResponEliminaQue originals Mònica!!
ResponEliminaJo me les menjaria amb neu, amb pluja, vent o tempesta. Què bones han de ser! Petons.
ResponEliminaEncara puc trobar mores al super, o sigui que les testaré aviat :)
ResponEliminapetons
Tens tota la raó Mònica, quan fa fred les tardes amb una xocolata desfeta i un dolç (qui diu un...dos...tres...) són el millor. Aquestes magdalenes tenen una pinta deliciosa, no pararia de menjar segur!
ResponEliminaPetons