divendres, 7 de febrer del 2014

COCOA ANGEL FOOD CAKE AL TOC DE LLIMONA

Des de que em vaig comprar el llibre de la Bea, on recull moltes receptes de pans de pessic d'àngel, tenia moltíssimes ganes de preparar-ne un, però no tenia l'imprescindible i característic motlle per preparar-los. Fa uns dies, quan la Marta del preciós bloc Pebre i Xocolata (http://pebreixocolata.blogspot.com.es) en va publicar un de xocolata i taronja, el desig es va convertir en obsessió, i vaig haver d'anar a  Can Berdala a comprar-me el refotut motlle. Vaig estar a punt de no firar-me, perquè l'Eduard em va dir que només li quedava la mida grossa, però les ganes d'enfornar-ne un van poder més, i me'l vaig agenciar. Sort que el vaig comprar ben gros, perquè a casa va agradar tant que just ha anat que li pogués portar un trosset a ma mare per tastar-lo. I és que heu de pensar que el nom d'aquests tipus de pastís és espectacularment encertat. Són tan alts, tan esponjosos, tan lleugers, tan suaus, tan volàtils, que es com si, ben bé, estiguessis menjant un trosset de cel! A més, sense greixos! L'únic inconvenient és que, si no el fas amb clares pasteuritzades, et quedes amb un munt de rovells...als que necessàriament has de donar destí! Val a dir que és un pastis força dolcet, però realment espectacular! Per cert, al final no vaig seguir al peu de la lletra cap recepta de la Bea, sinó que vaig fer un "matxambrat", que, per sort, va resultar genial! A veure què us sembla!



INGREDIENTS (per un motlle de 25 cm aprox de diàmetre)
12 clares d'ou
un pessic de sal
1 culleradeta de cremor tàrtar
400 grams de sucre llustre
85 grams de farina
40 grams de cacau
2 culleradetes de pasta de llimona

PREPARACIÓ
Primer de tot, separem les clares dels rovells, i les col·loquem en el bol del batedor elèctric.


Hi afegim la sal i el cremor tàrtar (que serveix per estabilitzar les clares), que costa una mica de trobar, però que jo vaig poder comprar en una botiga de productes americans a Barcelona ("Taste of America")...

...i batem, amb l'accessori globus, a velocitat baixa, més o menys un minut, o fins que tot el cremor estigui ben dissolt.

Augmentem la velocitat i batem fins que les clares estiguin quasi muntades.


Llavors baixem la velocitat, i hi afegim el sucre llustre (prèviament tamisat), a cullerades.



Quan acabem d'incorporar el sucre, la barreja ha de quedar ben ferma i brillant.


Hi incorporem la pasta de llimona, i batem a velocitat baixa fins que quedi també ben incorporada.


Tamisem el cacau juntament amb la farina, i també l'aboquem a la barreja a cullerades, batent a velocitat baixa.


No tirem la següent cullerada fins que l'anterior no estigui ben incorporada.


Al final fem unes últimes remenades a mà, amb una espàtula i moviments suaus i de dalt a baix. 


És hora que entri en acció el supermotlle d'angel fook cake! El reconeixereu ràpidament perquè té una mena de xemeneia al mig, i unes potetes al voltant, que ja veureu perquè serveixen. El cul és desemmotllable.


Amb la massa omplim el motlle (que no hem d'untar), i aplanem una mica la superfície.


I enfornem, a 170 graus (opció rebosteria: dalt, baix i ventilador), durant 45 minuts.


Un cop cuit (podeu punxar-lo i veure si sur el palet net), el desenforneu i immediatament el deixeu refredar de cap per avall. Per això serveixen les potetes!



Passada una hora, passeu un ganivet al voltant de tot el pastís, per desenganxar-lo, i girem sobre una reixa.



Deixeu refredar durant uns 50-60 minuts més...i ja el tindreu preparat per menjar!



Mireu quina alçada de pastís!


I quina esponjositat!


Jo el vaig servir amb una bola de nata, i la veritat és que són una de les millors i més originals dolçaines que he tastat mai!


Que vagi de gust!

18 comentaris:

  1. Veig que estem igual amb les receptes de la Bea.. Ja fa dies que em ronda pel cap comprar-me el motlle per fer-lo, però a Lleida només n'he vist un de mida petita. Ara ja n'he trobat un per internet de la mida que em fa gràcia, així que ben aviat caurà. I veient l'esponjositat del que has fet, em sembla que no passarà del cap de setmana que faci la comanda. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa, Chus, aviat haurem de guardar els motlles sota el llit...però n'hi ha tants d'imprescindibles...! Petons!

      Elimina
  2. Realmente es un pastel espectacular, yo pensaba que por el tamaño era para compartir con toda una comunidad de vecinos, pero veo que con esfuerzo le llegó solo a tu madre.
    Un abrazo.
    Blanca de JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si m'entretinc una mica més, ni a la meva mare! Petons Blanca!

      Elimina
  3. Quina passada, me quedat ben parada amb aquesta alçada, això sí que passa si el faig fer sense tant de sucre? Creus que quedarà igual, encara que menys dolç...?, ja que no porta greixos ... M'acabo de repassar la recepta i crec que no pot ser treure-li sucre, ja que no porta gairebé farina.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La merenga (feta amb clares i sucre) és la base del pastís...crec que si treus sucre es pot veure afectada! Una abraçada!

      Elimina
  4. Ben fet! Amb aquest motlle t'ha quedat espectacular Mònica! Quina textura!

    Petonets!

    ResponElimina
  5. Uyyy que rico !!!! que pinta !!!! con gusto saborearía un poco ya.... besos

    ResponElimina
  6. Doncs primer la Marta i després tu m'esteu ficant també molt difícil no comprar-me el motlle!! aquest versió de coco amb llimona m'encanta, no m'extranya que gairebé no en deixéssiu per la teva mare! Feliç cap de setmana!! muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eva...segur que si et compres el motlle l'amortitzes! Petons!

      Elimina
  7. Complement d'acord amb l'Eva: jo també vull aquest motlle!!!!!!! :) És que ha de ser boníssim!! I no he visitat mai el bloc de la Marta però si a tu t'agrada artista segur que és genial! Li donaré un cop d'ull!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Eva té molta traça i és molt emprenedora..segur que t'encanta el seu bloc! Petons!

      Elimina
  8. M'encanta haver contribuït a que et desidissis a fer aquest pastís deliciós! Jo tinc un motlle massa gran i per això sempre em queden una mica massa baixos, però a tu t'ha quedat esplèndit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres doncs a casa hagués anat més bé més gros el motlle...perquè amb aquesta mida, que jo ja veia gegant, vam fer curts! Petons!

      Elimina
  9. Doncs no sé com estarà de bo, però només veient la primera foto ja venen unes ganes enormes de tastar-ho! T'ha quedat espectacular, una bona queixalada li fotia, jeje!

    Per cert, el cremor tàrtar, és el sobre de color blanc dels gasificants que venen al Mercadona (aquells que són dos sobres, un lila i un blanc).

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, gràcies per això del cremor...perquè és força difícil trobar-ne. Aquest el vaig comprar en una excursió a Bcna...al Taste of America! Petons!

      Elimina