Us haig de començar dient que tot el que podia anar malament, hi va anar mentre preparava aquesta recepta...començant pel fet que havien de sortir-ne rosquilles, i, per tant, amb forat al mig...cosa que em va ser impossible perquè, amb les mides exactes de la recepta, que vaig treure de Directo al paladar, la massa va quedar poc consistent com per formar rosquilles, i acabant perquè, remenant, vaig borrar la meitat de les fotos que vaig fer del procés, concretament, les del principi...i, pel mig, de tot i més...però, com que el resultat va ser tan bo, i va agradar molt a casa, especialment a la meva mare, a qui li encanten les pastes tradicionals, m'he decidit a explicar-vos-la. Suposo que, en part, l'èxit està en els ingredients: d'una banda "És farina de Girona", un gran projecte del Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines, de la que trobareu tota la informació clickant aquí, i amb la que ens van obsequiar en el passat Gitour ; i, per l'altra, l'anís el mono que en Josep de Menja de Bacallà, i la seva dona, em van regalar el dia que ens vam conèixer en el Gitour...una combinació així, no podia fallar...En fi...que si us decidiu a fer aquesta mena de rosquilla amb forma de bunyol, ja veureu que no us penedireu!
INGREDIENTS (per unes 25 rosquilles-bunyol)
3 ous
3 ous
100 grams de sucre blanc
50 ml de llet,
30 ml d'anís el mono
la pela ratllada d'una taronja i una llimona
50 grams de mantega fosa
16 grams d'impulsor químic
400 grams de farina de blat
oli de gira-sol per fregir-los i més sucre per arrebossar-los.
 |
| Aquí el primer ingredient estrella...l'anís el Mono.... |
 |
| ...i la seva gran acompanyant: és farina de Girona! |
PREPARACIÓ
En un bol, batem els ous, els sucres i les peles ratllades, fins que, com a mínim, dupliquin el seu volum. Afegint poc a poc la llet i la mantega fosa no massa calenta, amb molt de compte, i, per acabar, la farina, prèviament barrejada amb el llevat. Us ha de quedar una massa tova més o menys així, que haure de deixar reposar durant un parell d'hores a la nevera.
Un cop reposada, amb l'ajuda d'unes culleres en fem boletes que dipositarem dins la paella, on ja tindrem l'oli de gira-sol escalfat.
Veureu que no tarden gaire a daurar-se per un costat, i que ells sols es donen la volta...el mateix que passa amb els bunyols de vent.
Un cop fregits per tots dos costats (veureu que la massa es fa molt gran, els deixeu escórrer una miqueta, i els ben arrebosseu amb sucre....i a punt per menjar!
I mireu quin interior més brutal...queda clar que té una textura densa però molt esponjosa, oi?
Que vagi de gust!
La textura es veu fantàstica! I amb l'anís..m'imagino l'oloreta que devia fer tota la casa mentre fregies les rosquilles! Ja m'hagués apuntat a menjar-ne un,o dos, o tres...Un petonet!
ResponElimina