Com ja us vaig explicar ahir, el dissabte vaig tenir el goig d'assistir a la meva primera trobada blocaire -inoblidable-...i, com que vam haver de fer uns quants quilòmetres, en Marc i jo, que anàvem "de nòvios" (que és com nosaltres anomenem les escapades sense les tres floretes de casa, que en aquesta ocasió es van quedar amb la iaia i la tieta), vam aprofitar per fer una mica de turisme...Dir-vos, primer de tot, que en el Baix Ebre, La Ribera d'Ebre i la Terra Alta hi ha un munt de coses fantàstiques per visitar. No us perdeu, per res del món, les Catedrals del vi, els cellers cooperatius construïts a principis de segle, sota la Mancomunitat, símbol de l'alt nivell que l'arquitectura agrícola va arribar a tenir...especialment el de Pinell de Brai, de Cèsar Martinell...un geni com el seu mestre, Gaudí. Jutgeu vosaltres mateixos...
A més són terres on s'hi celebren un munt de festes i fires populars, d'allò més interessants. Naltros vam tenir la sort de poder viure, dissabte al vespre, la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte, en la que tot el poble col·labora obrint les portes de casa seva per mostrar com s’elabora aquesta popular beguda. L’aiguardent s’acompanya de pastes típiques del poble elaborades de forma artesana, com ara les coquetes, els redots o les casquetes.
El funcionament és molt senzill, hom paga cinc euros, i et donen un gotet moníssim de ceràmica, que pots anar omplir a les diferents cases, a més de quatre tiquets per tastar quatre menges artesanals delicioses, que t'ofereixen junt amb el destil·lat!!!
Només per veure els enginys amb els que es destil·la aquest elixir...ja paga la pena visitar la Festa!!!
Per tant, queda més que recomanada!!! Però la ruta gastronòmica no va acabar aquí...com que a en Marc això de fer quilòmetres li encanta, diumenge vam decidir tornar per Lleida, i així poder visitar la famosíssima Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt. Em va fer mooolta il·lusió!!!
Només entrar ja vaig veure que allò seria el paradís per uns llaminers i xocolaters empedernits com nosaltres!!!
L'estand de torrons Vicens, potser els de més anomenada, ocupava la part central de la nau, i era d'un disseny brutalment elegant...
A més hi tenien dues barres gegants de torrons...la blanca d'una de les grans novetats que presentaven...el torró de gintònic...la beguda més de moda del moment!!!
A més, tenien un estand annex, només dedicats als torrons creats per l'Albert Adrià, la col·lecció Natura...us asseguro que els gustos us sorprendran: de pinya colada, gintònic, kikos, gerds...i el que tinc moltes ganes tastar...el Barcelona...de crema catalana amb praliné de carquinyolis i caramel...Mmmmmm!!!!
Pel que fa el torró, i per fer boca de cares a Nadal, vam fer una tastet de les porcions individuals que venien a l'estand més tradicional...
Jo em vaig decantar pel torró soufflé dur cruixent: una delícia!!!
Però no us penseu que els estands de Torrons Vicens eren els únics...a Agramunt hi ha un munt de mestres artesans torronaires que produeixen grans productes de qualitat immillorable. Per tant, també vam xafardejar per les paradetes de l'Agramuntina, Torrons Fèlix i Torrons Roig.
Especial menció vull fer als torrons del Menestral Torronaire Àngel Lluch (que també té producció de xocolata). I això perquè, a part de fer molt bona pinta l'estand tradicional...en tenia un altre dedicats als torrons ecològics, que, a més, ens van explicar eren sense gluten. Es veu que tenen la fàbrica dividida en dos parts per evitar qualsevol tipus de contaminació. Vaig córrer a transmetre-ho a ma germana, que sempre busca productes per celíacs, gustosos i de qualitat, per la filla de la seva millor amiga!
Un cop ben empapats del món torroner, vam passar a la nostras veritable perdició: la xocolata!!!
L'estand de les xocolates Jolonch era el més ufanós...
Em van fer molta gràcia les capses de xocolata a la pedra ratllada...
...i les porcions individuals de xocolata a la pedra (en Marc se'n va cruspir una a peu d'estand!!!).
I quin bé de Déu de teules de xocolata! Una varietat que feia perdre l'oremus!!!
Però les xocolataes Jolonch no eren les úniques...també hi vam trobar les Viladàs...
...i les Aynouse...on vam poder conversar amb el mestre xocolater.
Ens va explicar que ell no afegeix lecitina al cacau...
...i ens va sorprendre amb els gustos amb els que la combinava...la més enrevessada: la xocolata de tòfona blanca i de tòfona negra!!!
En fi... que amb tanta oferta, no ens vam poder resistir, i a part del que vam anar adquirint per tastar "in situ", vam acabar comprant un petit lot de productes xocolaters variats, per degustar amb les nenes els pròxims dies!!!
En fi...que ha estat un cap de setmana ben complet!!! Fins a la pròxima entrada, que ja us avanço que tornarà a ser, com normalment, d'alguna recepta dolça!!!
