MAXI BRIOIX

M'estic convertint en una fanàtica de les farines...no me'n puc estar: cada vegada que entro a un establiment de queviures, he de mirar si en trobo alguna d'original. Penso que, a casa nostra, no en tenim massa varietat. Per això, de moment, i mentre la dèria per fer pa a casa no arreli una mica més en les nostres contrades, continuaré proveint-me a l'estat veí, i arriscant-me a que, un dia, a la frontera, em detinguin per tràfic il·legal de productes de rebosteria! Sort que el tema advocat em sortirà barat! Avui us ensenyo l'últim descobriment fet en aquest àmbit: la farina especial per fer brioix amb panificadora! Si un dia no sabeu què fer per sopar, i voleu sorprendre als de casa amb unes llescasses de maxi brioix, untades amb una mica de mantega i folrades de pernil dolç acabat de tallar; o ben empastifades de melmelada casolana; o fins i tot, si són molt llaminers, de nutella o nocilla, aquesta és la vostra entrada! Espero que us agradi!

INGREDIENTS

350 grams de farina per fer brioix

2 cullerades de sucre

1 culleradeta de sal

1 ou

175 ml de llet freda o a temperatura ambient

75 grams de mantega tallada a trossets ben petits

1 sobre de llevat de flequer

Aquesta és la farina de la que us he parlat. Va en paquets de 1,5 quilos, i dóna per fer 4 maxi brioixos...ara haig de mirar de trobar un llevat especial que he vist que també hi ha per fer brioixos!

PREPARACIÓ

En el recipient de la panificadora col·loquem la farina.

Afegim el sucre...

..la sal...

...i la mantega tallada a trossets molt petits, l'ou, la llet i el llevat (procurant sempre aquest últim no es toqui amb la sal, per evitar que perdi propietats).

Engeguem la panificadora en el programa de pa dolç, que en el meu cas és el número 5.

Veureu que, al cap de poc, la màquina ja ha aconseguit una massa força lleugera...

i cada vegada menys enganxosa.

Després de dues llevades, el brioix haurà triplicat el seu volum.

Finalment, i després de la cocció, tindreu un maxi brioix daurat, dolcet i mooooolt esponjós.

I mireu qué gran....oi que és amb raó això de maxi???

I la llesca, amb cotna torradeta i interior d'allò més flonjo, tampoc està gens malament!

Que vagi de gust!