Tonya, panou, pa socarrat, fogaseta...aquest dolç té mooolts noms, però és inconfusible...És molt típic de la província d'Alacant, i és un dels meus grans records d'infantesa, de quan anava de vacances amb els pares a Elda, a casa la família! M'encantava!!! És una mena de brioix que es menja tot l'any, però per Pasqua, s'hi incorpora un ou i es ven com a mona...Per això m'he decidit a fer-lo en aquesta època, encara que he preferit no posar-li l'ou, i preparar-lo ben torrat i ensucrat, a la manera clàssica!!! Són el millor esmorzar del món!!!
1000 grams de farina de blat
4 ous
300 grams de sucre
2 culleradetes de pasta de llimona
100 ml d'oli verge extra
300 ml de llet tèbia
4 sobrets de llevat de flequer (mireu la proporció que la marca emprada us fixi pels grams de farina, en el meu cas eren 2 sobrets per cada 500 grams de farina)
1 pessic de sal
una mica d'ou batut i sucre aromatitzat amb canyella humitejat per decorar
PREPARACIÓ
Es posen tots els ingredients dins el bol de la KA, i l'equipem amb l'accessori ganxo. El llevat el desfeu prèviament amb la llet tèbia.
Comenceu a amassar a velocitat mitjana baixa...
Veureu com, uns 18-20 minuts més tard, la massa és comença a desenganxar de les parets...
Quan la massa estigui ben elàstica, i hagi perdut "enganxositat", estarà llesta. Col.loqueu-la en un bol i deixeu-la llevar durant unes 4 o 5 hores, o fins que tripliqui el volum.
Llavors l'aboqueu damunt el marbre, lleugerament enfarinat, i li traieu l'aire amb un mínim amassat manual.
Amb aquesta massa, feu-ne 4 boles i dipositeu-les damunt una safata de forn, folrada.
I deixeu llevar un parell d'horetes més.
En acabat, pinteu amb ou...
...i empolsineu amb sucre, aromatitzat amb canyella, lleugerament humitejat amb unes gotes d'aigua.
Enforneu a 170 graus, amb escalfor a dalt i baix (sense ventilador), durant uns 40-45 minuts.... Ha de quedar ben torrada, sense arribar a cremar-se!!! I ja les teniu llestes...
Deixeu refredar i...a esmorzar...Sucades en llet, amb nutella...o així, sola...és d'allò més bona!!!
Fa molt bona pinta!! Que bé, que les nostres tradicions tinguin postres tan bones que les representin. Petons!
ResponEliminaQue bones Mònica!! a mi m'encanten els panous i les mones!! A Pasqua i durant tot l'any, amb xocolata, sense, amb llonganissa, mmmmm!
ResponEliminaBon dia de Rams Mònica! I si que ens cal preservar les tradicions, sí així que... a gaudir amb aquesta fantàstica tonya que segur ha quedat boníssima! :)
ResponEliminaPetons
Quan he vist la quantitat de farina m'he espantat una mica, ha, ha...però veient la bona pintat que tenen, segur que són dels dolços que desapareixen ràpid, ràpid...Un petó!
ResponEliminaAh doncs buscava una recepta de mona tradicional per al meu nebot que no és molt de dolços, i aquesta segur que li agradarà! Poses un ou ja cuit al mig i cap al forn suposo?
ResponEliminaGràcies altre cop per la recepta Mònica!
Anna
Que ricas para mojarlas en leche huuuu, super tiernas y deliciosas cielo.Bssss
ResponEliminaEl coneixia de veure'l, i haver-lo menjat, pero no sabia com es deia :)
ResponEliminapetons