Tinc tanta..tanta calor, que, cosa molt estranya, no em ve de gust ni posar-me davant l'ordinador per preparar les entrades de tot el que he anat cuinant aquests dies. Estic ben aplatanada...i és que arribar, durant una setmana sencera, als 41 graus, és de difícil portar...Girona és, i no només figuradament, un forn!!! Bé...com que això s'allarga, i les receptes s'acumulen, he decidit posar-me l'aire acondicionat a tot drap, i ensenyar-vos aquestes magdalenes, que són tan lleugeres que quasi leviten...com menjar un trosset de núvol...i de gust, estan delicioses!!! Ah...per cert, la recepta base (que vaig modificar una miqueta) la vaig treure d'un bloc que no coneixia, Culinaina, però que ben aviat tornaré a visitar! A veure què us semblen!!!
INGREDIENTS (per 12 magdalenes mida mitjaneta)
3 clares d'ou grosses
un pessiguet de cremos tàrtar
un polsim de sal
125 grams de sucre
60 grams de farina
80 grams de mantega a temperatura ambient
1 cullerada generosa de pasta de vainilla bourbon
sucre al rom i la vainilla per decorar
PREPARACIÓ
Comencem batent les clares d'ou a punt de neu, i reservem. Prèviament hi dissoleu un polsim de sal i un pessiguet de cremor tàrtar, que ajudaran a la seva estabilitat.
Llavors batem el sucre amb la mantega a temperatura ambient, fins aconseguir una massa blanquinosa.
Incorporem la farina i la pasta de vainilla.
Us ha de quedar més o menys així.
Només us queda afegir, poc a poc, i amb moviments molt suaus, les clares a punt de neu. Veureu com la massa va agafant volum.
Al final, teniu una massa molt lleugera i molt lleugera, que haureu de repartir entre els paperets.
Abans d'enfornar, per donar un toc visual i també de gust, empolsineu generosament amb sucre, en aquest cas un de molt curiós i bo, que vaig trobar al LIDL, amb gust de rom i vainilla.
Enforneu a 170 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 14-18 minuts, o fins que les veieu ben dauradetes, i la massa no quedi enfonsada en tocar-la.
En treure del forn, deixeu refredar damunt una reixa...i a degustar!
Aquí a punt de clavar-li queixalada a una...
I aquí...post queixalada...perquè veieu quin interior més esponjós!!!
Que vagi de gust!!!
para chuparse los dedos
ResponEliminaA pesar de las altas temperaturas me están entrando ganas de hornear unas ricas magdalenas como estas, no sin antes haberme preparado un granizado de melón y sandia como el que acabo de ver en tu página.
ResponEliminaPetons
Blanca de JUEGO DE SABORES
Hola Mònica guapa tu
ResponEliminaTens tota la raó, no es tenen ganes de res,..sort que amb una proposta així ens comencem a animar, te la copio, mil petonets Susanna
Es veuen súper esponjoses! Han d'estar delicioses! Un parell de graus més i ja les podré enfornar directament sobre el terra de la terrassa!
ResponEliminaA tu tot et queda perfecte!! El sucre aromatitzat que has utilitzat m'agrada molt!!
ResponEliminaPetonets, Mònica!
Olga
Clar que si Mònica, que la calor no et faci deixar de publicar receptes que et trobem a faltar! Per cert si que fan cara de ser molt esponjoses...quan tingui excés de clares pensaré en tu!
ResponEliminaPetons
Anna
Que buenas para mi merienda guapa.Bssss
ResponElimina