La gastronomia italiana aixeca passions...la pizza, la pasta, el pesto...en fi... què us haig d'explicar! Però per mi, res com la rebosteria d'aquell país: el cannoli, el panettone i la panna cotta són grans tresors culinaris a preservar!!! I com que avui, un atrevit i sempre original company de professió amb el que tinc l'honor de compartir estrada de tant en tant, ha tingut l'encert de trencar la tensió d'un matí judicial infernal instant-me a escoltar una mica de l'incombustible Franco Battiato, he pensat que era el dia ideal per preparar una panna cotta de maduixes que feia dies havia vist per la xarxa...unes postres suaus, saboroses i amb el punt just de dolçor per fer-vos oblidar de tots els greuges que us hagin pogut espatllar les hores que precedeixen a la seva ingesta!!! A veure què us sembla!
INGREDIENTS (Per sis racions)
225 grams de maduixes
75 ml de llet sencera
175 ml de nata líquida
7 làmines de gelatina (això depèn de la grandària, cal seguir les instruccions)
75 grams de sucre
maduixes i sucre per acompanyar
PREPARACIÓ
Triem unes maduixes ben formoses, els hi traiem la cua, les rentem i les ben assequem.
Les triturem juntament amb la llet.
Posem al foc, en un caçó, la nata, el sucre i les maduixes triturades.
Remenem bé mentre esperem s'escalfi tot plegat.
Mentrestant, hidratem la gelatina. Jo he fet servir 7 fulles petites, però seguiu les instruccions que cada fabricant posa a l'envàs, per quantitat de líquid a gelificar.
Un cop la barreja arrenqui el bull, retirem del foc i hi afegim la gelatina hidratada ben escorreguda.
Remenem bé fins que estigui ben integrada, i ja tenim la panna cotta preparada!
Prepareu els recipients en les que la volgueu abocar, i distribuïu.
Deixeu refredar una mica a temperatura ambient, i tot seguit, acabeu de deixar refredar i reposar unes quantes hores més (4 o 5 com a mínim), a la nevera.
Un cop ben consistent, les podeu desemmotllar i servir soles o acompanyades d'una mica de maduixa ensucrada i triturada. Ja veureu quina cosa més bona!!!
Que vagi de gust!
Jo seguríssim que les preparo!! M'agraden molt les pannacottes!!!
ResponEliminaPetonets, Mònica!
Olga
Un matì judicial infernal dices? lo hubieras evitado ofreciéndoles una panna cotta antes de empezar el juicio. Hubieran caídos rendidos a tus pies.
ResponEliminaBona nit
ResponEliminaMónica; Estic completament d'acord amb l'Ana... aquesta panna cotta, acaba amb tots aquets mals...
Quina dolçor tant ben presentada¡¡
Salutacions cap a Girona Mónica¡¡ :O)
Aquesta la preparo segur!!
ResponEliminaFa poc em vaig enamorar d'una amb taronja que va fer Eva Arguiñano al programa del seu germà, però amb la teva també ha sigut amor a primera vista! Bonísima Mònica, es veu molt suau i molt dolça, i amb les bones maduixes que tenim al Maresme.. no me les puc perdre!
Una abraçada.
Perfecte per la temporada!! I si no aconsegueix acabar amb tothom, segur que et refà desprès d'un dia com el que expliques :D
ResponEliminaT'has fixat que tots els "P"ecats de la bella Itàlia comencem amb "P"??! ;))
Petons
Fa molt de goig!! I amb el que m'agraden les maduixes....
ResponEliminaClara
No havia fet mai panna cotta, però quan vaig veure la teva recepta em vaig decidir a fer-la... Boníssima!
ResponEliminaUna abraçada