Us haig de començar fent una confessió!!! Jo, de petita, i fins quasi bé a l'edat adulta, era mooolt "gafe"! Tot el que podia caure, em queia a mi! Tot el que es podia trencar, se'm trencava a mi! I, molt especialment, tot el que podia passar -parlant en termes negatius-, em passava a mi! D'aquí que porti diversos traus a la cara (al bell mig del front, a la barbeta i a la cella), tingui diverses marques arreu del cos d'accidents múltiples (algun d'ells molt originals com un relacionat amb una peixera, que algun dia us explicaré), i conservi una fama de maldestre que em precedeix! Jo pensava que havia superat aquesta "maledicció", però, darrerament, ha retornat, i, amb un ímpetu que els de casa ja comencen a patir! Fa unes setmanes em vaig entropessar anant pel Passeig de Gràcia de Barcelona i em vaig fotre una trompada que les nenes van al·lucinar. La Dinke només feia que dir: Mònica, Mònica, has donat una tombarella!!! Les seqüel·les de la tombarella han durat unes setmanes (sobretot en un canell que em va quedat ben entortolligat), i just ahir, quan començava a recuperar-me'n, mentre preparava la recepta que avui us presento, i amb la inestimable ajuda de dos gots que no es volien separar, em vaig fer un tall important al dit gros de la mà esquerra!. M'ho vaig curar (ja en tinc pràctica), però, per si de cas, vaig anar a la farmàcia...Crec que, en veure'm, l'ajudant de la farmacèutica es va marejar una mica i em va dir que si fos ella, aniria al metge. La vaig haver de convèncer perquè em donés punts d'aquests de roba, i una bona "tirita" de cobertura. Finalment, em va servir, i jo em vaig fer una cura fantàstica, que em va permetre continuar a la cuina!!! I aquí teniu els resultats, un batut deliciós. El primer -de molts- que adapto del llibre de receptes que us vaig explicar vaig comprar-me al Lidl fa uns dies. I és que cal molt més que un tallet per apartar-me a mi de la batedora!!! Bé, bromes a part, intentaré anar més en compte perquè si continuo així, acabaré amb alguna cosa trencada!!! Espero que us agradi! Per cert, com que, seguint amb la tònica d'aquesta etapa convulsa que estic passant, em vaig oblidar la càmara a casa, i la recepta la vaig preparar a Blanes, vaig fer servir el supermòbil de la meva filla gran (del que està més que orgullosa), i trobo que les fotos no han quedat del tot malament!
INGREDIENTS (Per a 4 batuts mitjans)
Un tassó de cireres desossades (més quatre senceres per guarnir)
Una tassa de llet de coco
Tres cullerades de iogurt grec
Tres cullerades de coco ratllat (més una mica per guarnir el got)
Una cullerada de mel (més una mica per guarnir el got)
 |
| Aquí teniu la recepta original! |
PREPARACIÓ
Primer de tot, desossem les cireres, les tallem a trossets i les posem a congelar un parell o tres d'hores.
Un cop congelats els trossets de cirera, preparem la llet de coco i el iogurt.
Finalment, mesurem el coco ratllat (separant-ne una mica per decorar el got).
Posem les cireres congelades, la llet de coco, el iogurt i el coco en un recipient i triturem bé.
Obtindrem un líquid dens, de color morat!
Per endolcir-lo una miqueta, afegim la cullerada de mel, i fem una batuda final.
Llavors reservem a la nevera i preparem els gots per servir. Posem el coco en un plat, i hi suquem la boca del got, que haurem untat amb una miqueta de mel.
Ja veureu que, si us agrada el coco i les cireres, no en tindreu prou amb un got!!!
Que vagi de gust!
