Fa uns dies tenia unes clares avorrides a la nevera, i vaig començar a buscar entre els llibres de receptes de casa per trobar-los un destí!!! Com moltes altres vegades, vaig anar a parar al fabulós llibre "Les nostres postres" d'Assumpta Miralpeix. Ja us n'he parlat altres vegades, però és que em té el cor robat...tan perquè retorna a la rebosteria tradicional, però la presenta d'una manera innovadora, com perquè dóna unes explicacions clares i senzilles que, en seguir-les, sempre et donen uns òptims resultats. I així és com vaig anar a parar a aquests cocos...deliciosos, cruixents per fora i molt tendres per dins, i ideals per acompanyar un cafetó durant qualsevol sobretaula!
INGREDIENTS (per uns 30-40 cocos, depenent de la mida que els feu)
300 grams de sucre
5 clares d'ou
250 grams de coco ratllat
1 culleradeta de sucre avainillat
un pessiguet de sal
PREPARACIÓ
Poseu un bol al bany maria, i col·loqueu-hi les clares batudes, el sucre i la sal.
No pareu de remenar fins que el sucre estigui totalment desfet.
Llavors hi afegiu el coco i el sucre avainillat i remeneu bé, fins obtenir una massa homogènia. És el moment de retirar el recipient del bany maria.
Veure que us queda una massa força densa, que per repartir, anirà bé col·loqueu dins una mànega pastissera amb una boca arrissada, per així aconseguir les puntes dels cocos.
Llavors es tracta que formeu els cocos (com si de rosetons es tractessin), damunt una safata de forn que prèviament haureu folrat de paper.
Separeu una formació de l'altra, per evitar s'enganxin en coure's i créixer.
Enforneu, amb opció rebosteria (dalt, baix i aire), a uns 220 graus, durants uns 8-10 minuts, o fins que els veieu ben dauradets. Per mi, els ideals són força daurats per fora, i tendres i sucosos per dins...com van quedar aquests!
Desenforneu, deixiu refredar, i ja podeu servir. Només dir-vos que, si us en sobren, el podeu guardar en una capsa metàl·lica durant un parell de dies, i estaran igual de bons (cosa que, per cert, no va passar a casa, que no en van deixar ni un pel següent àpat!).
Que vagi de gust!
