PASTÍS DE POLENTA I TARONJA!

A les noveles de la Donna Leon, el comissari protagonista és un fan de la polenta! Aquí us presento un pastís deliciós que la té com a ingredient principal...una recepta sense gluten, que si la proveu us asseguro us sorprendrà mooolt gratament!

INGREDIENTS
Per la base
200 grams de mantega
200 grams de sucre moreno
200 grams de farina d'ametlla
100 grams de polenta
1 culleradeta i mitja de llevat químic tipus Royal
5 ous mitjans
la pela d'una taronja molt grossa

Pel xarop de taronja
el suc d'una taronja ben grossa (o dues de més normals)
125 grams de sucre llustre

Aquest és l'ingredient secret d'aquesta recepta: la polenta!

PREPARACIÓ

Col.loqueu en el bol de la KA la mantega i el sucre moreno i, amb l'accessori pala, bateu fins a obtenir una crema.

Afegiu els ous un a un.

Incorporeu la polenta, la farina d'ametlla i el llevat químic prèviament barrejats.

I, per acabar, la pela de taronja ratllada.

Us ha de quedar una massa força espessa, que repartireu bé dins un motlle rodós, d'uns 24 cm de diàmetre, folrat amb paper de forn, i ruixat d'spray antiadherent.

Enforneu, a 180 graus, opció rebosteria, durant aproximadament 45 minuts, o fins que, en punxar-lo, l'estri surti sec. Mentrestant, prepareu el xarop, posant al foc el suc de taronja i el sucre, i deixant que bulli fins que s'espesseixi un xic.

Un cop traieu el pastís del forn, i mentre encara sigui calent i dins el motlle, mulleu bé amb el xarop.

Acabeu de deixar refredar dins el motlle, i tot seguit, ja podeu desemmotllar i servir....Si és encara un pelet tebi...molt millor!

Espectacularment tendre i bo, ja ho veureu! Que vagi de gust!

PA DE POLENTA I FIGUES

A part d'una fanàtica de la pastisseria, sóc una lectora addicte de novel·les, especialment les policíaques. He llegit totes les d'en Mankell protagonitzades per l'inspector suec Wallander, les d'en Camilleri protagonitzades pel comissari Salvo Montalbano, i les de la Donna Leon i el seu afable comissari Guido Brunetti (i us ben asseguro que això només és un exemple). En aquestes últimes, destaca una descripció acurada dels menjars, postres inclosos, que la dona del comissari prepara a la família, i és en les que vaig descobrir un aliment per mi del tot desconegut, però que té molta tirada a Itàlia: la polenta. La polenta més coneguda és la groga, que s'elabora amb blat de moro, i es menja en puré, però també serveix de base a plats molt curiosos i originals. Avui, per tant, en homenatge a un dels meus personatges literaris preferits, un comissari lletraferit, entregat a la seva feina, i amb gran sensibilitat social, he preparat un pa de polenta i figues, prenent com a base la recepta del pa de polenta i groselles de la revista monogràfica "Dulces y cupcakes saludables" de la col·lecció Home Essential Baking, que continuo sense poder obtenir completa!!!

Bé, espero que us agradi...

INGREDIENTS

75 grams de farina de blat
175 grams de polenta instantània
2 culleradetes de llevat
3 ous grans
175 grams de sucre llustre
el suc i la pela ratllada d'una taronja
120 ml d'oli d'oliva
150 grams de melmelada de figues

PREPARACIÓ
Tamisar la farina, el llevat i la polenta en un bol, i reservar. Llavors batre les clares a punt de neu i també reservar.

Per altre costat, en el batedor elèctric, batre els rovells d'ou, el sucre, la pela de taronja i l'oli fins que quedi una barreja lleugera i cremosa. Afegir el suc de taronja i barrejar fins que tot s'integri.

Tot seguir, incorporar-hi, amb compte (jo ho fet a cullerades) la farina, la polenta i el llevat, i batre una mica més. Un cop incorporada la farina, afegir-hi, a mà, molt a poc a poc, i amb moviments de dalt a baix, les clares a punt de neu.

Ha de quedar una massa molt lleugera, com escumosa.

Quan hàgiu incorporat totes les clares a punt de neu, abocar-ne una mica menys de la meitat al fons d'un motlle allargat untat de mantega (o amb spray de mantega).

Després, amb compte, repartir-hi per sobre la melmelada de figues.

Abocar la resta de massa, cobrint la melmelada.

Enfornar i coure a uns 170 graus durant uns 45 minuts. Quan desenforneu (punxeu abans per saber si està cuit), deixeu refredar al motlle durant uns 15 minuts, i després traslladeu a una reixa per acabar de refredar.

I ja està, un pa d'allò més original, amb reminiscències de la bota veïna!!!

Que vagi de gust!!!