No em trobo bé...m'he aixecat molt estranya, amb mal de coll, malestar, fred i calor...allò que es diu, popularment, un "quadre gripal". A la feina he estat força insuportable i quan he arribat a casa només tenia ganes de posar-me al llit a dormir, però he pensat que, si ho feia, a la nit no aclucaria l'ull!!! I com per culpa de l'insomni que pateixo des de xica, ja passo moltes nits en blanc, he pensat que només faltaria que avancés son durant el dia!!! Total, que m'he assegut davant l'ordinador i he trobat la recepta dels polvorons d'avellana que fa un dies em va donar ma mare, i que porto dies prometent compartir amb la meva tieta. I, com és una recepta hipermegasenzilla, que es fa quasi sola, m'he posat a preparar-la per distreure'm. S'ha de dir que la meva mare fa uns polvorons boníssims i que igualar els seus és pràcticament impossible, però els meus han quedat també molt bons (i això que m'he atrevit a variar un pelet la recepta!!!). La Dinke, que n'és una entusiasta, se n'ha fet un bon tip, i m'ha confirmat que són una bona versió dels originals de la iaia!!! Per cert, si els voleu fer d'ametlla, també trobareu la recepta al blog clickant aquí!
INGREDIENTS (per uns 50 polvorons)
500 grams de farina de blat torrada al forn
250 grams de sucre llustre
200 grams de pols d'avellanes torrades
275 grams de llard
25 grams de mantega
20 grams de canyella
una mica més de sucre llustre per empolsinar
 |
| Si no sabeu on trobar la pols d'avellanes, jo he fet servir aquesta del LILD, que a més va en format 200 grams, que és la quantitat exacta que necessitem! |
PREPARACIÓ
En el bol del batedor elèctric barregem la farina torrada, la pols d'avellana, el sucre llustre i la canyella.
Afegim el llard, i la mantega a temperatura ambient.
Comencem a amassar, amb l'accessori pala, a velocitat baixa. Primer veure que queda com una massa grumollada...
Però uns minuts més tard, la massa va unificant-se i prenent cos. Llavors podeu pujar una mica la velocitat i amassar un parell de minuts més.
Seguidament (aquesta massa no s'ha de deixar reposar, ni refredar ni res de res), l'estireu, convertint-la en una placa d'un centímetre de gruix (jo ho he fet ajudant-me d'aquests mesuradors de gruix blancs que veieu en un costat), i, amb un tallador de galetes rodó, de mida galeta de te, aneu formant els polvorons.
Repartiu-los en una safata, folrada de paper de forn...
I enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 16-18 minuts.´Penseu que no han de quedar molt torrats.
Quan estiguin cuits, desenforneu, deixeu refredar i empolsineu per sobre amb sucre llustre.
Llavors només cal que agafeu una safata ben bonica, com aquesta, tan nadalenca, que l'altre dia vaig comprar a una botiga de Girona que es diu "Muy Mucho" (una altra per la que també haig de passar per davant tapant-me els ulls...perquè sempre hi trobo alguna cosa que em resulta més que imprescindible i necessària...), disposar-los en forma de muntanya, i servir a taula!!!
Oi que fan patxoca???
Una altra manera de servir-los és embolicats amb paper de seda, com normalment els comercialitzen. En aquest cas, talleu un quadradet de paper, hi dipositeu al mig el polvoró, i emboliqueu com si d'un caramel es tractés!
A la Dinke, la veritat, és que li agraden més desembolicats, perquè té menys feina a cruspir-se'ls!!!!
Mireu quina cara de fanàtica dels polvorons que tenia mentre els tastava!!!!
Segur que, si en unes postres d'aquestes festes, en traieu a taula una safata, quedarà tothom gratament sorprès!!!
Que vagi de gust!
