A casa ens encanten els embotits...botifarres, fuets, llonganisses....ens fan perdre el cap!!! En comprem sovint, i, a sobre, un dels nostres millors amics, l'Alfred, treballa en una fantàstica xarcuteria, o sigui que, a més, a vegades en tenim una ració extra. Ha estat el cas d'aquest Nadal, en el que l'Alfred ens va regalar uns embotits boníssims. No sabria amb quin quedar-me, però destacaria, especialment, una sobrassada que ens vam cruspir d'aperitiu el dia de Nadal, i una catalana molt gustosa que he aconseguit conservar, amagada a la nevera, fins avui. La catalana, trufada o no, ha format part sempre de la meva vida gastronòmica...ja de petita la mare me'n posava per sopar, amb el pa amb tomàquet, i de gran, ha continuat estant present en molts dels meus àpats informals. Per això, aprofitant la que em va portar l'Alfred, vaig decidir fer-li un homenatge a aquest embotit tan català, i fer-ne un pastís per dinar, que ha quedat molt i molt bo. Aquí us el presento.
INGREDIENTS
Una placa de pasta brisa
2 cebes
200 grams de catalana (a talls gruixuts)
3 ous
140 grams de mató
100 ml de llet
sal i pebre
PREPARACIÓ
Ruixem un motlle rodó amb parets desmuntables, amb spray antiadherent.
Estirem per sobre la placa de pasta brisa.
La pressionem bé contra les parets.
I en punxem la part del cul. Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 14-15 minuts. Per tal que no se us infli, poseu-hi al damunt algun pes (cigrons...).
Un cop cuit (no el deixeu torrar massa perquè després haurà de suportar una segona cocció), traieu del forn i reserveu.
Anem pel farcit. Sofregim un parell de cebes, que prèviament haurem triturat, amb un raig d'oli d'oliva.
Trossegem la cansalada a daus petitons.
Afegim la catalana a la ceba i la sofregim una miqueta.
Mentrestant, col·loquem en el bol del batedor elèctric els ous i el mató.
Aboquem la llet...
...i salpebrem.
Batem a velocitat mitjana (amb l'accessori globus) durant un parell de minuts.
Hi incorporem la ceba i la catalana, i acabem de barrejar bé a mà.
Aboquem el farcit dins la massa cuita que hem reservat.
I tornem a enfornar, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), fins que el farcit estigui ben quallat.
Deixeu refredar i desemmotlleu.
Mireu quin tall més bonic que té el pastís...amb els entrebancs de catalana.
I si el serviu a porcions, acompanyat d'una mica d'amanida d'escarola i salsejat amb reducció de vinagre de mòdena, és un plat combinat de primera!!!
Que vagi de gust!!!
quina delícia, amb catalana, un embotit tan nostre i tan bo.
ResponEliminaEstic d'acord, una de les moltes coses bones de la nostra gastronomia!!! Petons!
EliminaVeig que a casa teva passa com a la meva, hi ha coses que s'han d'amagar si vols que arribin a fi de bé.... M'encanta aquesta quiche feta amb el mató i la catalana, molt millor que la crema de llet i els formatges més forts que s'utilitzen en altres preparacions. Segur que estava boníssima. Tingueu una bona entrada d'any, Mònica. Un petonàs.
ResponEliminaEs tracta d'anar provant combinacions Chus! Moltes gràcies i bon començament de 2014 també per tu i els teus!
EliminaQue corte más bueno!!!! Y con catalana tiene que estar muy rico, me la apunto.
ResponEliminaQue pases un Feliz Año Nuevo
Cocinando con Montse
Gràcies Montse!! I igualment per tu! Una abraçada molt gran!
EliminaMas rica imposible amiga y una buena opción para estos días que mi hijo está en casa. Feliz entrada y salida de Año 2014.Besossss
ResponEliminaGràcies Doris, i gaudeix d'una bona entrada d'any amb els teus!!! Segur que estan encantats amb tot els que els preparis!!!
EliminaM'encanten les quiches, de qualsevol cosa... Trobo una molt bona idea això de posar mató, ho provaré el proper cop que en faci.
ResponEliminaBon any!
A mi també m'agraden molt, i no paro de provar noves combinacions! Serveixen per dinar, sopar o berenar!!! Una abraçada Marta!
EliminaAcabar l'any amb un plat a la catalana no té preu, Mònica!! Petons i bon any!
ResponEliminaGràcies Marina! Bon Any per tu també!
EliminaM'encanta, la quiche! Aquesta versió a la catalana no té res a envejar a la francesa. Quin vici! Bon any nou!
ResponEliminaGràcies Marta!!! Es tracta d'adaptar les receptes internacionals als productes i gustos de casa! Petons!
Elimina