A Girona acaben d'obrir una nova fleca...bé, en realitat, n'han obert diverses, moltes franquícies vingudes de la capital...però la meva preferida és l'Elias Boulanger...Fan pans amb diferents cereals, de crosta ben torrada i molla foradada...i també són innovadors (o clàssics, segons des de quina perspectiva t'ho miris) en el format, ja que vénen barres, panets, pans de diferents mides i pans a llesques...Però el que més m'atreu és que tenen obrador propi, que pots veure des de la botiga. I no estic parlant d'un parell de forns on coure baguettes congelades, o una taula enfarinada que només s'empra per posar sucre llustre damunt els bunyols o les ensaïmades que els porten encapsades...Estic parlant d'un obrador com cal, on el pa fermenta i es cou...i, a més, el personal és molt simpàtic, i no escatima esforços en explicar-te les diferents varietats que ofereixen i les propietats de cada combinació!! En fi...que jo, panarra confessa, me n'he fet fan...! Tot això us ho explico perquè la base de la recepta que avui us presento és precisament una llesca de pa de civada d'aquest establiment...Quina cosa més bona! I un sopar ideal per qualsevol dia de festa dels que s'aproximen!!! A veure què us sembla!!!
INGREDIENTS
Llesques de pa de civada
Melmelada de tomàquets
Cansalada o bacon
Formatge ratllat
Ous de guatlla
una mica de sal i orenga per condimentar
 |
| Aquestes són les llesques, estrella d'aquesta recepta!!! |
Damunt de cada llesca, untem melmelada de tomàquet.
Hi repartim pel damunt la cansalada o el bacon (o qualsevol altre ingredient pel que us decidiu!).
Llavors repartim pel damunt formatge ratllat, molt i molt generosament.
I les enfornem, amb opció rebosteria (forn a baix, dalt i ventilador), a 180 graus, fins que el formatge comenci a torrar-se.
Llavors desenfornem, fem un foradet al mig, i hi trenquem un ou de guatlla .
Posem sal i una mica d'orenga, i tornem a enfornar, ara només amb escalfor per baix, per evitar que el rovell de l'ou es cogui massa.
I uns minutets després, quan la clara qualli, ja teniu la pizza-llesca al punt!!!
Que vagi de gust! I Bona Pasqua!!!
Mmmm quina pinta!
ResponEliminaGràcies Mònica!!
Nyam ;)
Gràcies a vosaltres x continuar fent pa de debó!!!
EliminaQue yo sepa en Barcelona tienen dos panaderías y precisamente una muy cerca de mi casa y cuando tengo el capricho de un buen pan me acerco y siempre compro algo diferente, lo que nunca fallan son los famosos llonguets. Este pan en tus manos me imagino lo delicioso que te ha quedado.
ResponEliminaBesos
JUEGO DE SABORES
Els provaré!!! Petonarros Blanca!!!
EliminaMare meva, quin senyor pa i quina senyora torrada!! M'encanten els teus sopars Mònica :P
ResponEliminaUna abraçada.
Moltíssimes gràcies Debora!
Eliminaquina pinta! Per cert em podries donar l'adreça del forn Elías boulanger a girona. moltes gràcies.
ResponEliminaMarci
Ostres...no sé el nom del carrer...està al costat del parc Migdia, prop del gimnàs wellness, just al costat de la farmàcia Olga Folch...espero la trobis pq paga la pena!!!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaQuina bona pinta!! me l'apunto i també la fleca!
ResponEliminaHola Mònica,
ResponEliminaHe trobat la fleca . El pa és boníssim i val molt la pena.
Voldria donar-te de nou les gràcies.
Marci
Gràcies a tu x llegir-me!!!! Petons!
EliminaGràcies a tu x llegir-me!!!! Petons!
EliminaEl meu pare era forner. M'agradat molt el tipus de pa de massa fermentada durant tres dies.Recordo que, des que posava el llevat a la massa fins a enfornar, no passaven més de 6 o 7 hores.Sens dubte, una de les característiques més importants d'aquest pa d'ara, és la seva fàcil digestió.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquesta descripció tan ben feta.