PIZZA-LLESQUES AMB PA DE CIVADA D'ELIAS BOULANGER...EL MILLOR SOPAR QUE ES POT PREPARAR!!!

A Girona acaben d'obrir una nova fleca...bé, en realitat, n'han obert diverses, moltes franquícies vingudes de la capital...però la meva preferida és l'Elias Boulanger...Fan pans amb diferents cereals, de crosta ben torrada i molla foradada...i també són innovadors (o clàssics, segons des de quina perspectiva t'ho miris) en el format, ja que vénen barres, panets, pans de diferents mides i pans a llesques...Però el que més m'atreu és que tenen obrador propi, que pots veure des de la botiga. I no estic parlant d'un parell de forns on coure baguettes congelades, o una taula enfarinada que només s'empra per posar sucre llustre damunt els bunyols o les ensaïmades que els porten encapsades...Estic parlant d'un obrador com cal, on el pa fermenta i es cou...i, a més, el personal és molt simpàtic, i no escatima esforços en explicar-te les diferents varietats que ofereixen i les propietats de cada combinació!! En fi...que jo, panarra confessa, me n'he fet fan...! Tot això us ho explico perquè la base de la recepta que avui us presento és precisament una llesca de pa de civada d'aquest establiment...Quina cosa més bona! I un sopar ideal per qualsevol dia de festa dels que s'aproximen!!! A veure què us sembla!!!

INGREDIENTS
Llesques de pa de civada
Melmelada de tomàquets
Cansalada o bacon
Formatge ratllat
Ous de guatlla
una mica de sal i orenga per condimentar

Aquestes són les llesques, estrella d'aquesta recepta!!!

PREPARACIÓ
Damunt de cada llesca, untem melmelada de tomàquet.

Hi repartim pel damunt la cansalada o el bacon (o qualsevol altre ingredient pel que us decidiu!).

Llavors repartim pel damunt formatge ratllat, molt i molt generosament.

I les enfornem, amb opció rebosteria (forn a baix, dalt i ventilador), a 180 graus, fins que el formatge comenci a torrar-se.

Llavors desenfornem, fem un foradet al mig, i hi trenquem un ou de guatlla .

Posem sal i una mica d'orenga, i tornem a enfornar, ara només amb escalfor per baix, per evitar que el rovell de l'ou es cogui massa.

I uns minutets després, quan la clara qualli, ja teniu la pizza-llesca al punt!!!

Que vagi de gust! I Bona Pasqua!!!

MELMELADA DE TOMÀQUET A L'ORENGA

Boja perduda estic amb el tema melmelades...trobo que això de la cuina és addictiu. Fer pa, enfornar galetes de mil i una formes, i preparar melmelades de diferents i originals sabors són alguna de les meves obsessions...i és que són activitats que m'absorbeixen, em transporten a un món de tranquilitat, lents procediments i pausades esperes, que em fa oblidar l'agitada vida professional en la que visc immersa, sobretot darrerament, en la que he hagut d'assumir algunes responsabilitats més en el despatx...En fi...que és com la meva via d'escapament, i, de moment, els de casa ho agraeixen, perquè tenen cada dia una sorpresa en -se a les torrades!!! En fi...feta l'explicació perquè no us penseu que m'he trastocat, us adverteixo que aquesta melmelada de tomàquet a l'oregna és indispensable si sou amants dels formatges, i els voleu acompanyar i servir d'una manera diferent!!! A veure què us sembla!

INGREDIENTS (per 4 pots mitjans)
1400 grams de tomàquet net i pelat
700 grams de sucre
60 ml de vinagre de poma
1 cullerada d'orenga

PREPARACIÓ
Pelem i netegem els tomàquets i els tallem a trossos.

Hi afegim el sucre...

...el vinagre de poma...

...i l'orenga.

Barregem bé i posem al foc, lent, durant uns 40-50 minuts, remenant de tant en tant.

Quan el tomàquet estigui ben tou, triturem.

Deixem uns 20-30 minuts més al foc perquè s'acabi d'espesseir.

Mentrestant, bullim i assequem bé els pots en els que la voldrem envasar.

Un cop amb la textura desitjada, omplim els pots i els tapem.

Tornem a fer bullir els pots, durants uns 15-20 minuts.

Quan es refredi una mica l'aigua, en traiem els pots i els deixem reposar boca avall, unes quantes hores.

Mireu-ne la textura...i del gust ni en parlem...amb el toc d'orenga...mmmm!!!! Aquesta melmelada és com vellut al paladar!!!

Ja veureu com, si la proveu de fer, no en podreu estar mai més sense!!!

Que vagi de gust!

CASSOLETES MARGARITA

Avui us vull ensenyar una recepta salada que, depenenT de la mida que la prepareu, pot servir d'aperitiu (que és el format que vaig emprar jo), o com a entrant. Jo vaig fer mini cassoletes, però si utilitzeu un motlle més gran, i ho acompanyeu d'amanida, teniu un primer plat deliciós!

INGREDIENTS (per unes 25-27 cassoletes)
1 placa de pasta brisa
25-27 culleradetes de melmelada de tomàquet
150 grams de formatge tipus cheddar
5 o 6 tomàquets deshidratats
oli d'oliva
orenga

PREPARACIÓ
En primer lloc, ruixem motlles de silicona de magdalena amb spray antiadherent (o amb una mica de mantega tova).

Estenem la placa de pasta brisa i la tallem a cercles amb l'ajuda d'un tallador de galetes.

Col·loquem un cercle a cada motlle, apretant bé la massa contra el motlle.

En punxem el cul ben punxat.

I enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 8-10 minuts, fins que estiguin ben dauradetes.

Desenfornem, desemmotllem i deixem refredar. Reservem fins a l'hora de farcir-les.

Mentre les cassoletes es couen, tallem els tomàquets deshidratats a trossets.

I els deixem una estona macerant amb oli d'oliva i orenga.

Deu minuts abans de servir les cassoletes, les col·loquem de nou damunt una safata de forn (no cal que estigui folrada).

Al fons de cada cassoleta hi posem una culleradeta de melmelada de tomàquet...

...i un trosset de formatge cheddar. Vaig fer servir cheddar perquè el trobo molt gustós!

Coroneu cada cassoleta amb un trosset del tomàquet deshidratat que haureu macerat...

...i unes gotes de l'oli de maceració.

Enforneu durant dos o tres minuts, en el forn preescalfat, i a temperatura no massa alta. El just perquè el formatge es fongui. Serviu immediatament!

Ja veureu que, si us despisteu, desapareixeran abans que tots els comensals sigui a taula!

Suposo que ja heu encertat el perquè del nom....aquestes cassoletes són de tomàquet i formatge, com les típiques i mundialment conegudes pizzes margarita!!! Que vagi de gust!
Per cert...oblidava que amb aquesta recepta participo al Concurs Mossegades d'aquest mes de gener, dedicat als aperitius!!! A veure si hi ha sort!!!