No tinc perdó...porto molts dies sense publicar res...però em sembla que ha estat una de les temporades més esbojarrades de la meva vida! La feina, els viatges, i les circumstàncies generals han fet que no parés quasi bé ni per menjar! En els següents dies, intentaré posar-hi remei, tant en això de menjar com en tornar a agafar ritme de publicacions! De moment, us presento un invent que he fet avui...Resulta que demà celebrem la Castanyada a La Pauleca, l'espai lúdico-cultural infantil del meu barri, i volíem preparar panallets amb els nens...però no tenim forn!!!! Així que m'he empascat una versió sense forn que he anomenat "trufillets", perquè són uns dolços amb forma de trufes i cor de massapà, del massapà que serveix de base dels panellets! He fet algunes proves, i les he tastat, i la veritat és que són bones, bones! Ja sabeu, si voleu passar una bona estona amb els més petits de la casa preparant la Castanyada, no deixeu de fer plegats uns quants trufillets!
INGREDIENTS
500 grams de farina d'ametlla
350 grams de sucre
150 grams d'aigua
1 clara d'ou (de les pasteuritzades, les que trobem envasades als supermercats)
una bona muntanya de cagallons de xocolata
PREPARACIÓ
El dia abans prepareu el massapà. Disposeu la farina d'ametlla en el bol de la KA.
Llavors poseu l'aigua i el sucre al foc, i deixeu bullir la barreja durant set o vuit minuts, fins obtenir un almíbar (fins que tot el sucre estigui dissolt i la barreja espesseeixi).
Aboqueu l'almíbar en la farina d'ametlla, i remeneu amb l'espàtula durants uns sis o set minuts més.
Més o menys cap a mitja barrejada, afegim la clara d'ou.
Acabem de barrejar. Ja veureu que la massa, a mesura que es refreda, es va tornant més densa.
Poseu-la dins un bol, ruixat amb spray antiadherent, tapeu amb film i deixeu acabar de refredar completament. Llavors reserveu unes quantes hores (unes dotze), a la nevera.
Passades les hores, traieu la massa, i la dividiu en porcions petites, a les que donareu la forma de bola.
Arrebosseu cada bola amb els cagallons de xocolata.
I ja teniu els trufillets preparats...només us quedarà reservar altre cop a la nevera fins a l'hora de servir!
Que vagi de gust!
Mònica, em sembla que tots estem fora de mare aquestes dies! Són tantes les coses que passen i tan juntes que no podem fer més que menjar-nos les ungles i anar de cul. Va be doncs fer una pausa i posar-se a fer trufillets! Una opció a tenir en compte per quan no hi ha forn a l'abast: genial!
ResponEliminaMolt bona castanyada reina!
Quin invent més bo ens has preparat, Mònica!
ResponEliminaÉs molt comprensible la teva desconnexió del bloc....aquests dies han estat molt intensos i més per tu, que ets una persona molt treballadora i molt implicada.
Petonets,
OLga