Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DOLÇOS PORTUGUESOS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DOLÇOS PORTUGUESOS. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de desembre del 2019

TORTA DE LARANJA EN FORMAT INDIVIDUAL

De torta de laranja, un dolç de convent portugués molt tradicional, ja en tinc una recepta al blog (la pots veure clickant a aquí). Però aquesta vegada vaig tornar a provar de fer-la, seguint la recepta del llibre Souvenir, de @aliterdulcia, i en format individual. De gust estan ambdues receptes delicioses, però el format individual és molt pràctic i d'allò més "cuqui".




INGREDIENTS (per unes 8-9 porcions)
6 ous
200 grams de sucre blanc
la pela ratllada d'una taronja
60 grams de mantega fosa
12 grams de farina
8 grams de llevat químic tipus Royal
un pessic de sal

PREPARACIÓ
Batem molt i molt bé els ous i el sucre fins que com a mínim dupliquin el seu volum.



Hi afegim la pela ratllada d'una taronja ben formosa, i el suc de taronja.




Tot seguit, i remenant suaument amb un batedor manual, sempre de baix a dalt, afegim la mantega fosa i la farina, prèviament tamisada juntament amb el llevat i la sal.



Us ha de quedar una massa força líquida, més o menys així...


..que haureu d'abocar en una safata fonda, prèviament folrada de paper de forn, ben ruixat amb spray antiadherent.


Enforneu (opció rebosteria: escalfor a baix, a dalt i ventilador), fins que la massa estigui daurada.


Encara calenta, enrotlleu sobre ella mateixa, i talleu en porcions individuals, que podeu servir damunt de paperets de magdalena.



Ja veureu com són mossegades cítriques delicioses...i a la nevera, en un recipient tancat, es conserven fantàsticament i en igual estat, dos o tres dies. Que vagi de gust!

diumenge, 7 de setembre del 2014

TORTA DE LARANJA

Avui m'ha germana i jo hem fet de cuineres oficials de la família...hem començat per un esmorzar de diumenge que un dia d'aquesta setmana us explicaré, i tot seguit hem continuat amb una marató de truites variades, llibrets amb diferents farcits, carns adobades i alguna dolçaina per alegrar les postres. Quan ja ho teníem tot enllestit, ma germana m'ha preguntat si volia provar de preparar un dolç portuguès que havia vist a una pàgina web ("Mis deseos más dulces")...la veritat és que estaven prou cansades, però l'aventura de preparar un pastís nou, sempre ens tempta a totes dues, i si a més es tracta d'un originari del país en el que acabem de passar les vacances, no m'hi podia pas resistir...així que dit i fet. No teníem tots els estris, i el forn que tenim a Blanes és un d'elèctric, petit, però hem pensat com podríem superar tots els entrebancs, i ens hi hem posat. El resultat: excepcional. Un híbrid amb tocs de flam, púding i crêppe...Només us puc dir que aquesta mena de braç de gitano és deliciós! No deixeu de tastar-lo!!!


INGREDIENTS
8 ous
320 grams de sucre blanc
200 ml de suc de taronja
la pela de dues taronges ratllada finament
1 cullerada generosa de farina de blat
75 grams de mantega fosa
sucre per arrebossar la torta

PREPARACIÓ
Comencem batent els ous i el sucre, juntament amb la pela de taronja ratllada...però no en excés...no cal que obtinguem massa escuma.


Hi afegim la farina...


...el suc de taronja...


...i la mantega fosa....i continuem batent fins a obtenir una massa homogènia.


No us espanteu...tingueu en compte que és una massa força líquida.


Folreu una safata de forn amb paper que untareu generosament amb mantega.


Aboqueu la massa líquida al damunt i en enforneu, a 190-200 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventidalor), durant uns 25 minuts.



Abans de treure la massa del forn, disposeu un drap net sobre el marbre de la cuina, i repartiu per sobre sucre (més o menys ocupant la superfície de la safata de forn emprada).


Quan desenforneu la torta, encara calenta, l'aboqueu damunt el drat ensucrat.



I enrosqueu la placa obtinguda sobre si mateixa, mirant que quedi ben ensucrada.



En acabar el rotlle, el disposeu a la safata que ho volgueu servir, i deixeu refredar, primer a temperatura ambient i després, si no se la cruspeixen abans, a la nevera.



Abans de servir, decoreu amb taronja tallada a rodanxes i cireres confitades.




Ja veureu com sorpreneu a tots els comensals, amb la textura i el gust d'aquesta dolçaina...i que tothom demana repetir-ne!!! Ja dic jo que els portuguesos són uns genis de la rebosteria! Que vagi de gust!


dimarts, 26 d’agost del 2014

DOLÇOS DE PORTUGAL (SEGONA PART)

Com que allò promès esdevé obligació, aquí teniu la continuació de la meva ruta rebostera per Portugal. En aquest segon i darrer capítol (i acabem aquí pel bé de la nostra silueta) us vull parlar de les "trouxas", el dolç típic del poble on estem, i dels "travesseiros", la pasta més coneguda de casa "Piriquita", una de les pastisseries de més renom de Portugal, amb seu al cor de Sintra. En qualsevol cas, el que està clar és que Portugal és un país molt dolç, on les "pastelarias" sorgeixen darrera cada cantonada, i on, a les botigues i supermercats, els departaments de sucres, farines, llevats, xocolates i demés ingredients del meu sector, destaquen per la seva varietat, amb gran presència de productes anglesos, força difícils de trobar a Girona...com ja us podeu imaginar, me n'emportaré una petita selecció...allò que el nostre maltractat i atapeït cotxe permeti...A veure què us sembla...


TROUXAS
Malveira és un poblet sense cap més gràcia que estar molt a prop i ben comunicada amb la capital, Lisboa i altres destins interessants del centre de Portugal. Aquest és el motiu pel qual el vam escollir. Aquest i que hi vam trobar una casa, dins una quinta, molt bonica i acollidora...Doncs resulta, que en aquest poblet tenen un dolç típic amb una història molt peculiar: las trouxas, que estan delicioses!!! Diuen que aquestes pastes enroscades les va començar a fer una senyora, fa moolts anys, en honor a la seva mare, que era bugadera, i que la forma i el nom (que traduït vindria a ser com "farcell"), està inspirat en els farcells de roba que les bugaderes transportaven amunt i avall dalt del cap.


A la fàbrica de "trouxas", que es troba a peu de carretera, i que també compta amb una cafeteria molt gran, s'hi aturen cada dia molts portuguesos i turistes, a degustar l'especialitat!

Aquesta és la fàbrica de "trouxas" originals de Malveira.
Les trouxes no pertanyen a allò que podríem qualificar com "pastisseria fina", sinó una pasta ideal per esmorzar o berenar, amb textura de pa de pessic molt suau i ensucrat, i farcit d'una capa de crema, i te les pots endur en capses...




La primera vegada que vam menjar-ne, va ser, acabades de fer, un dia per esmorzar...mireu en Marc com les observava, amb delit, mentre preparàvem la xocolata d'acompanyament....


No digueu que no vam fer un esmorzar de luxe...


D'aquí la cara de satisfacció de l'home de la casa...que més llaminer no pot ser!!!


Però com que, amb els dies que hi hem estat, ja hem adquirit alguns coneixements locals "secrets", vam descobrir que, els diumenges, també fan una edició limitada de "trouxas" de xocolata...i això si que ja ens va fer perdre l'oremus... Us asseguro que les "trouxas" de xocolata (i a més de la negra, de la bona), calentones i amb el farcit regalimants, són una menja que heu de provar abans de morir!!! 



En fi, que si mai aneu a Lisboa...desvieu-se fins a Malveira per a menjar-vos una, dues o tres d'aquestes dolçaines celestials!

TRAVESSEIROS
I no volia acabar aquest monogràfic reboster sense parlar-vos de la "Piriquita", una pastisseria situada a la rua Padarias (que vindria a ser el carrer fleques) de Sintra. De la botiga no en donaríeu "ni un duro"...perquè de "glamorousa" no en té res....comproveu vosaltres mateixos...



Ara bé, quan hi entres i veus les pastes que hi ha al mostrador...la boca se't comença a fer aigua i comproves que el continent no està a l'alçada del contingut!!!


Naltros vam degustar diverses especialitats, però, sense cap mena de dubte, ens quedem amb els "travesseiros"...


...uns pastissets allargats, d'una pasta de full molt i molt fina i lleugera, amb el cor afruitat amb un ingredient que no vam acabar de desxifrar però que està entre la melmelada i el cabell d'àngel...



Mireu amb quina fruïció se'ls van cruspir els de casa!!!



 En fi, que com us podeu imaginar, si sou llaminers com nosaltres, amb un per cap no en tindreu prou!!!
Bé, i aquí acabo, desitjant-vos que un dia o altre (a poder ser ben aviat), pogueu venir a degustar tots aquests dolços tradicionals en persona!!!