TORTA DE LARANJA

Avui m'ha germana i jo hem fet de cuineres oficials de la família...hem començat per un esmorzar de diumenge que un dia d'aquesta setmana us explicaré, i tot seguit hem continuat amb una marató de truites variades, llibrets amb diferents farcits, carns adobades i alguna dolçaina per alegrar les postres. Quan ja ho teníem tot enllestit, ma germana m'ha preguntat si volia provar de preparar un dolç portuguès que havia vist a una pàgina web ("Mis deseos más dulces")...la veritat és que estaven prou cansades, però l'aventura de preparar un pastís nou, sempre ens tempta a totes dues, i si a més es tracta d'un originari del país en el que acabem de passar les vacances, no m'hi podia pas resistir...així que dit i fet. No teníem tots els estris, i el forn que tenim a Blanes és un d'elèctric, petit, però hem pensat com podríem superar tots els entrebancs, i ens hi hem posat. El resultat: excepcional. Un híbrid amb tocs de flam, púding i crêppe...Només us puc dir que aquesta mena de braç de gitano és deliciós! No deixeu de tastar-lo!!!

INGREDIENTS

8 ous

320 grams de sucre blanc

200 ml de suc de taronja

la pela de dues taronges ratllada finament

1 cullerada generosa de farina de blat

75 grams de mantega fosa

sucre per arrebossar la torta

PREPARACIÓ

Comencem batent els ous i el sucre, juntament amb la pela de taronja ratllada...però no en excés...no cal que obtinguem massa escuma.

Hi afegim la farina...

...el suc de taronja...

...i la mantega fosa....i continuem batent fins a obtenir una massa homogènia.

No us espanteu...tingueu en compte que és una massa força líquida.

Folreu una safata de forn amb paper que untareu generosament amb mantega.

Aboqueu la massa líquida al damunt i en enforneu, a 190-200 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventidalor), durant uns 25 minuts.

Abans de treure la massa del forn, disposeu un drap net sobre el marbre de la cuina, i repartiu per sobre sucre (més o menys ocupant la superfície de la safata de forn emprada).

Quan desenforneu la torta, encara calenta, l'aboqueu damunt el drat ensucrat.

I enrosqueu la placa obtinguda sobre si mateixa, mirant que quedi ben ensucrada.

En acabar el rotlle, el disposeu a la safata que ho volgueu servir, i deixeu refredar, primer a temperatura ambient i després, si no se la cruspeixen abans, a la nevera.

Abans de servir, decoreu amb taronja tallada a rodanxes i cireres confitades.

Ja veureu com sorpreneu a tots els comensals, amb la textura i el gust d'aquesta dolçaina...i que tothom demana repetir-ne!!! Ja dic jo que els portuguesos són uns genis de la rebosteria! Que vagi de gust!

DOLÇOS DE PORTUGAL (SEGONA PART)

Com que allò promès esdevé obligació, aquí teniu la continuació de la meva ruta rebostera per Portugal. En aquest segon i darrer capítol (i acabem aquí pel bé de la nostra silueta) us vull parlar de les "trouxas", el dolç típic del poble on estem, i dels "travesseiros", la pasta més coneguda de casa "Piriquita", una de les pastisseries de més renom de Portugal, amb seu al cor de Sintra. En qualsevol cas, el que està clar és que Portugal és un país molt dolç, on les "pastelarias" sorgeixen darrera cada cantonada, i on, a les botigues i supermercats, els departaments de sucres, farines, llevats, xocolates i demés ingredients del meu sector, destaquen per la seva varietat, amb gran presència de productes anglesos, força difícils de trobar a Girona...com ja us podeu imaginar, me n'emportaré una petita selecció...allò que el nostre maltractat i atapeït cotxe permeti...A veure què us sembla...

TROUXAS

Malveira és un poblet sense cap més gràcia que estar molt a prop i ben comunicada amb la capital, Lisboa i altres destins interessants del centre de Portugal. Aquest és el motiu pel qual el vam escollir. Aquest i que hi vam trobar una casa, dins una quinta, molt bonica i acollidora...Doncs resulta, que en aquest poblet tenen un dolç típic amb una història molt peculiar: las trouxas, que estan delicioses!!! Diuen que aquestes pastes enroscades les va començar a fer una senyora, fa moolts anys, en honor a la seva mare, que era bugadera, i que la forma i el nom (que traduït vindria a ser com "farcell"), està inspirat en els farcells de roba que les bugaderes transportaven amunt i avall dalt del cap.

A la fàbrica de "trouxas", que es troba a peu de carretera, i que també compta amb una cafeteria molt gran, s'hi aturen cada dia molts portuguesos i turistes, a degustar l'especialitat!

Aquesta és la fàbrica de "trouxas" originals de Malveira.

Les trouxes no pertanyen a allò que podríem qualificar com "pastisseria fina", sinó una pasta ideal per esmorzar o berenar, amb textura de pa de pessic molt suau i ensucrat, i farcit d'una capa de crema, i te les pots endur en capses...

La primera vegada que vam menjar-ne, va ser, acabades de fer, un dia per esmorzar...mireu en Marc com les observava, amb delit, mentre preparàvem la xocolata d'acompanyament....

No digueu que no vam fer un esmorzar de luxe...

D'aquí la cara de satisfacció de l'home de la casa...que més llaminer no pot ser!!!

Però com que, amb els dies que hi hem estat, ja hem adquirit alguns coneixements locals "secrets", vam descobrir que, els diumenges, també fan una edició limitada de "trouxas" de xocolata...i això si que ja ens va fer perdre l'oremus... Us asseguro que les "trouxas" de xocolata (i a més de la negra, de la bona), calentones i amb el farcit regalimants, són una menja que heu de provar abans de morir!!! 

En fi, que si mai aneu a Lisboa...desvieu-se fins a Malveira per a menjar-vos una, dues o tres d'aquestes dolçaines celestials!

TRAVESSEIROS

I no volia acabar aquest monogràfic reboster sense parlar-vos de la "Piriquita", una pastisseria situada a la rua Padarias (que vindria a ser el carrer fleques) de Sintra. De la botiga no en donaríeu "ni un duro"...perquè de "glamorousa" no en té res....comproveu vosaltres mateixos...

Ara bé, quan hi entres i veus les pastes que hi ha al mostrador...la boca se't comença a fer aigua i comproves que el continent no està a l'alçada del contingut!!!

Naltros vam degustar diverses especialitats, però, sense cap mena de dubte, ens quedem amb els "travesseiros"...

...uns pastissets allargats, d'una pasta de full molt i molt fina i lleugera, amb el cor afruitat amb un ingredient que no vam acabar de desxifrar però que està entre la melmelada i el cabell d'àngel...

Mireu amb quina fruïció se'ls van cruspir els de casa!!!

 En fi, que com us podeu imaginar, si sou llaminers com nosaltres, amb un per cap no en tindreu prou!!!

Bé, i aquí acabo, desitjant-vos que un dia o altre (a poder ser ben aviat), pogueu venir a degustar tots aquests dolços tradicionals en persona!!!

DOLÇOS DE PORTUGAL (PRIMERA PART)

Aquestes vacances ha tocat, altre cop, Portugal! Quan les nenes eren peques, vam estar uns dies al nord, a Viana do Castelo, Barcelos, Porto..., i ens va agradar molt. Ara que ja són més grans, i els agrada més visitar llocs concorreguts, i és menys feixuc anar amunt i avall, ens hem decantat per la capital i el seus voltants...Estem veient indrets molt bonics i interessants, coneixent gent i històries encisadores, i, com no podia ser d'una altra manera, fent una ruta per les més famoses "pastelarias" que provocarà que arribem a Girona amb uns quants quilos de més...perquè penseu que, així com a Catalunya trobem bars en una cantonada si i a l'altra també, a Portugal, l'establiment nacional de referència són les "pastelarias"...n'hi ha per triar i remenar...Però en fi, tot sigui per fer cultura gastronòmica internacional!!! Aquí va el primer recull que us vull ensenyar...

PASTÉIS DE BELÉM

Els pastéis de Belém potser són els més famosos i coneguts fora del país. S'anomenen pastissets de nata o de Belém, perquè són originaris del barri de Belém a Lisboa. Vam decidir anar a visitar-ne la fàbrica, l'autèntica, i malgrat la cua i aglomeració que vam trobar, vam aconseguir menjar-ne uns quants acabats de fer, i visitar l'obrador. Es mengen empolsinats de sucre llustre i canyella, i són fets de pasta de full (molt cruixent), farcida d'una mena de crema, i enfornats fins que es torren...mmmm! Es van començar a fabricar l'any 1837, segons una antiga recepta del Convent dels Jerónimos, que es troba allà a tocar...i estan per llepar-se els dits!

Aquesta és l'autèntica fàbrica de Pastéis de Belém...amb en Marc prenent posicions per a la degustació!

L'aparador, una mica carrincló, no fa honor al que hi ofereixen dins...

I aquí la munió de turistes intentant aconseguir el seu botí: una capseta de pastéis de Belém!

 L'obrador em va fer molta gràcies de veure, i vaig comprovar que la producció massiva no està renyida amb la qualitat, el manteniment de tècniques artesanes, i el respecte a receptes ancestrals!

I acabada la visita, i una vegada aconseguit el repte d'adquirir-ne una capseta, vam empolsinar els pastéis amb el sucre i la canyella, i ens els vam cruspir abans d'arribar a la cantonada!

Com que la foto del pastisset original és una mica galdosa, perquè la vaig fer amb el mòbil (vaig oblidar posar la targeta a la càmera grossa, cosa que em va ser retreta durant hores i hores....), aquí us en deixo unes dels primes pastissets que vam menjar l'endemà d'arribar a Portugal, i que malgrat no ser com els originals, tampoc estaven gens malament!

PASTÉIS DE CERVEJA

A la mateixa Rua de Belém del barri de Belém, a Lisboa, hi vam trobar una altra pastisseria, més modesta i menys concorreguda, especialitzada en els pastissos de cervesa...i com que encara teníem un foradet, vam entrar a comprar-ne una caixa, que també va ser degudament degustada a peu de carrer!

 Són cruixents per fora i com de massapà per dins...I, malgrat atipar més que els de Belém...passen d'allò més bé!

QUEIJADAS

Finalment, en aquest primer recull (encara tinc força més dolços per ensenyar-vos...) us vull parlar de les queijadas de Sintra, les més famoses de Portugal. Estan fetes amb formatge fresc, i són una mena de pa de pessic dens i torradet, en format mini. Són molt bones però el paquet que en vam comprar, com diu en Marc, li va servir només "d'aperitiu"!!!

Aquí altre cop en Marc prenent posició per atacar el mostrador!

 L'embolcall de les queijadas, una mena de cilindre de paper, i que crec que deu ser molt semblant a l'embalatge inicial, em va agradar per senzill, pràctic i vistós!

I aquí el dolç en qüestió... Així, a primera vista, no et diu massa res...

Però quan es tastes...comproves que, a vegades, les aparences enganyen!

Bé...espero que us agradi aquesta ruta dolça per Portugal que començo amb aquest post...i que, si mai hi aneu, us serveixi de referència per no perdre-us cap de les joies rebosteres d'aquest dolç país!!! Continuarà....!