Aquest matí hem anat d'excursió a La Romaguera, el tros de bosc que a casa d'en Marc tenen al municipi de Celrà. Ens ho hem passat molt bé tota la família, inclosa la Lluna, perquè hem descobert que, al voltant del camí, hi havia un munt de cireres d'arboç -que ens encanten-, a punt per ser collides! La Dinke, que és la més aventurera, s'ha fet un tip de pujar marges i arbres -és una de les seves passions des de que era petita, tot i que, alguna vegada, llavors no ha pogut baixar i ha hagut de ser rescatada!!!!-, i entre tots plegats n'hem recollit un parell de quilos de precioses. Pel camí de tornada ja n'hem menjat unes quantes, i, en arribar a casa, hem decidit fer-ne un pastisset ràpid per berenar, una mena de tatin que, acompanyada de iogurt, ha resultat boníssima! Ja veurem què faig amb la resta....si és que en deixen alguna!!!
INGREDIENTS
Una placa de pasta brisa
120 grams aprox. de sucre moreno
500 grams de cireres d'arboç
Per ensenyar-vos quantes n'hi havien, la Zewde, la meva filla gran, m'ha preparat aquest collage, amb algunes de les fotos que ha anat fent amb el seu estimadíssima mòbil (que no deixa tocar massa als altres no sigui cas que li gastem!!!!).
Agafem un motlle rodó, d'aquells de parets desmuntables.
El ruixem amb spray antiadherent.
I el ben empolsinem amb sucre moreno.
Llavors netegem ben netes les cireres d'arboç i les deixem escórrer.
Les ensucrem amb el sucre moreno restant.
I les aboquem al motlle.
Tot seguit, les cobrim amb una placa de pasta brisa.
Hem de procurar que les cireres quedin ben recollides, rematant cap endins les vores de la pasta brisa.
Llavors ho enfornem, a 180 graus (opció rebosteria: dalt, baix i ventilador), durant uns 30-40 minuts. Si veieu que la pasta se us torra massa, tapeu-la amb una mica de paper d'alumini.
Un cop cuita, desenforneu, deixeu refredar una mica, i retireu les parets del motlle.
Finalment, amb molt de compte, li doneu la volta i el disposeu damunt la safata on volgueu servir-lo.
El colors de la cirera cuita són preciosos. Es tornen més taronges, ocres i groguenques. I si voleu servir aquest pastisset amb un mica de contrast, feu-ho tebi i acompanyat d'un parell de cullerades de iogurt.
Que vagi de gust!
Mai he tastat aquestes cireres, i veien aquest pastís m'han agafat moltíssimes ganes. Una abraçada
ResponEliminaTenen un gust molt original Sandra! Una abraçada!
EliminaMare meva, quina bona pinta, amb lo bones que són les cireretes d'arboç, i en aquest pastís han d'estar impressionants!!!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies Neus...a casa ens encanten...les anem menjant a mesura que les collim!!!! Petons!
EliminaMònica, quina preciositat de tarta i què bona havia d'estar! No n'he menjat mai en tatin, però si en trobo, una tarta que faig segur. Petons.
ResponEliminaGràcies Chus, pels boscos de Celrà n'hi ha moltíssimes enguany!!! Petons!
EliminaFa una pinta deliciosa aqeust pastís i si a més a més les cireretes les heu collit vosaltres mateixos encara es menja més de gust!!
ResponEliminaSí que és veritat això! Petons!
EliminaAi... saps que no he provat mai aquestes cireres? M'apunto la recepta, i a veure si en trobo i el puc tastar! petons
ResponEliminaS'han de tastar!!! Una abraçada!
EliminaEt puc dir una cosa Mònica? Es-pec-ta-cu-lar!! I punto, no es pot afegir més!
ResponEliminaPetons!
Moltíssimes gràcies!!!! Això és animar a una companya! Petons!
EliminaMònica,
ResponEliminala tarta ha quedat preciosa!
Abans treballava en mig de la muntanya de Collserola, envoltada de bosc i entre d'altres, d'un munt d'arboços. Un dia al plegar vaig anar a fer una volta i em vaig atipar de cireretes de pastor. En vaig menjar tantes que em va agafar una trompa fenomenal!!! Encara em marejo només de pensar-hi!
Petó
Blanca
http://acalablanca.blogspot.com.es/
Tens tota la raó...no s'en pot abusar massa! Nosaltres també n'anem menjant mentre les collim i sempre els dic a les nenes que no es passin!!!! Petons!
EliminaUna bona idea, Mònica!! Perquè jo en vaig intentar fer melmelada i va quedar fiasco, massa espessa... a veure amb tatin!! boníssim que sembla! Petonets
ResponEliminaOstres, fas bé d'avisar-me perquè jo també ho havia pensat!!! Una abraçada Marina!
EliminaNo havia vist mai aquestes cireres em sembla... té una pinta boníssima! petons
ResponEliminaGràcies Roser! Petons!
EliminaSabia que a ensucrat hi trobaria una recepta!!! Avui hem anat als Esqueis (la vinya de casa) i he collit cireres d'arboç, pensant que segur que la Mònica en tenia alguna recepta... Efectivament. Ja l'he fet!!!! ESPECTACULAR!!!
ResponElimina