Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PASTA BRISA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PASTA BRISA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 d’abril del 2018

PASTÍS DE ROSES DE POMA, UN PASTÍS D'ALLÒ MÉS PRIMAVERAL!

Definitivament la primavera ha arribat i, per tant, aquest pastís esdevé molt addient per l'època...Els secrets: unes bones pomes de Girona i una melmelada casolana que a casa voooola!


INGREDIENTS
1 placa de pasta brisa
5 cullerades de melmelada de maduixes casolana
3 pomes, com més vermelles millor
2 o 3 cullerades de panela i el suc d'una mandarina

PREPARACIÓ
Folrem un motlle rodó, d'uns 20 cm, i prèviament ruixat amb spray antiadherent, amb la pasta brisa. La punxem bé i la precoem durant uns 5 minuts.


Un cop precuita durant uns 5 minuts, repartim la melmelada per la base.


Paral.lelament, triem unes pomes ben vermelles, les partim per la meitat, i les tallem a làmines ben fines.



Les empolsinem generosament amb panela, les ruixem amb el suc d'una mandarina i les coem al microones uns 2 minuts, fins que les làmines quedin estovades.



Enrotllem les làmines sobre si mateixes. Per cada rosa necessitem 3 o 4 làmines. Anem col.locant les roses de poma sobre la melmelada.


Al final us ha de quedar més o menys així.


 Per acabar, enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (escalfor a baix, a dalt i ventilador), durant uns 20-25 minuts, o fins que la pasta brisa quedi daurada.


I ja la teniu a punt...Us ben asseguro que va ser vista i no vista!


Que vagi de gust!

dimecres, 29 de gener del 2014

PASTÍS DE PATATA I NEGRETS

Els negrets, negritos o fredolics, són uns bolets que surten amb el fred i les gebrades. I vés per on, diumenge al vespre, després d'uns dies on l'hivern ha fet força acte de presència per les comarques gironines, en Martí, el meu amic i company de feina, me'n va portar una capsa que acabava de collir el seu pare, el patriarca de Can Sereno, a Riudarenes. En Martí, que comparteix la meva passió pels fogons (ell més en versió salada), i la seva dona, la Isabel, sempre se'n recorden de mi quan els arriba a les mans algun ingredient especial; i també el pare d'en Martí, que moltes vegades m'envia productes deliciosos que cull o recull de la terra. Vagi per endavant, doncs, els meu més profund agraïment, i vull que sapiguen que, amb aquests bolets, em van fer molt i molt contenta. Com que n'hi havien molts, els vaig congelar en tres paquets, i avui us ensenyo el destí que he donat al primer d'ells. Han estat el sopar d'avui, que, a més, he preparat en dos versions: la individual , fantàstica per un aperitiu; i la col·lectiva, per atipar de valent a unes 3 persones. Ambdues han tingut molt èxit. A veure què us semblen.



INGREDIENTS (per un pastís de 18 cm de diàmetre, i 6 pastissets individuals)
Una placa de pasta brisa
Dos grapats de negrets
all (jo he fet servir el ja picat i assecat, que vénen com espècie)
oli d'oliva
un sobre de flocs de patata
un pessic de sal
3/4 de litre de llet
una nou de mantega
formatge grana padano en pols

Aquests són els preciosos fredolics que em va portar en Martí!
PREPARACIÓ
Rentem els fredolics i els fregim, amb oli d'oliva. Jo els he salat lleugerament, i condimentat amb all.



Mentre els negrets es couen anem per les bases. La base grossa l'he fet amb un motlle d'uns 18 cm., i els petits amb uns motlles de silicona de muffins, tots prèviament ruixats amb spray antiadherent.



Els cobrim amb la placa de pasta brisa, i en punxem el cul.




La base gran la coem coberta amb paper de forn i amb pesos (cigrons...etc) per evitar que s'infli. I les petites, amb un motlle de magdalena al damut, perquè mantinguin la forma en coure's.


Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 12 minuts, fins que estiguin una mica daurades.



Finalment, anem pel farcit. Preparem un puré amb flocs de patata, seguint les instruccions. En aquest cas, havia de dissoldre els flocs en 3/4 de litre de llet, a punt de bullir, i lleugerament salada.




Jo també l'hi he afegit un trosset de mantega, mentre remenava per tal que quedés un puré ben suau, per fer-lo més untuós.


Escorreu bé els negrets, i els barregeu en el puré.



Repartiu el puré per sobre les bases.



Empolsineu generosament amb Grana Padano en pols, i afegiu uns encenalls de mantega, per ajudar a gratinar.




Enforneu, a 170-180 graus, també en opció rebosteria. Els petits amb 10 minuts n'hi ha prou, pel gran us caldrán uns minuts més per veure'l daurat. Un cop cuits, desenforneu i deixeu refredar.



I ja els podeu servir! Us asseguro que és una menja de textura suau i lleugera però sabor intens, que, acompanyada amb una mica d'escarola, és un primer plat, o un sopar, deliciós!




I en versió individual, podeu preparar un aperitiu ben original i gustós!



Que vagi de gust!

diumenge, 1 de desembre del 2013

PASTÍS DE CIRERES D'ARBOÇ

Aquest matí hem anat d'excursió a La Romaguera, el tros de bosc que a casa d'en Marc tenen al municipi de Celrà. Ens ho hem passat molt bé tota la família, inclosa la Lluna, perquè hem descobert que, al voltant del camí, hi havia un munt de cireres d'arboç -que ens encanten-, a punt per ser collides! La Dinke, que és la més aventurera, s'ha fet un tip de pujar marges i arbres -és una de les seves passions des de que era petita, tot i que, alguna vegada, llavors no ha pogut baixar i ha hagut de ser rescatada!!!!-, i entre tots plegats n'hem recollit un parell de quilos de precioses. Pel camí de tornada ja n'hem menjat unes quantes, i, en arribar a casa, hem decidit fer-ne un pastisset ràpid per berenar, una mena de tatin que, acompanyada de iogurt, ha resultat boníssima! Ja veurem què faig amb la resta....si és que en deixen alguna!!!



INGREDIENTS
Una placa de pasta brisa
120 grams aprox. de sucre moreno
500 grams de cireres d'arboç

Per ensenyar-vos quantes n'hi havien, la Zewde, la meva filla gran, m'ha preparat aquest collage, amb algunes de les fotos que ha anat fent amb el seu estimadíssima mòbil (que no deixa tocar massa als altres no sigui cas que li gastem!!!!).

PREPARACIÓ
Agafem un motlle rodó, d'aquells de parets desmuntables.


El ruixem amb spray antiadherent.


I el ben empolsinem amb sucre moreno.


Llavors netegem ben netes les cireres d'arboç i les deixem escórrer.


Les ensucrem amb el sucre moreno restant.


I les aboquem al motlle.


Tot seguit, les cobrim amb una placa de pasta brisa.


Hem de procurar que les cireres quedin ben recollides, rematant cap endins les vores de la pasta brisa.


Llavors ho enfornem, a 180 graus (opció rebosteria: dalt, baix i ventilador), durant uns 30-40 minuts. Si veieu que la pasta se us torra massa, tapeu-la amb una mica de paper d'alumini.


Un cop cuita, desenforneu, deixeu refredar una mica, i retireu les parets del motlle.


Finalment, amb molt de compte, li doneu la volta i el disposeu damunt la safata on volgueu servir-lo.




El colors de la cirera cuita són preciosos. Es tornen més taronges, ocres i groguenques. I si voleu servir aquest pastisset amb un mica de contrast, feu-ho tebi i acompanyat d'un parell de cullerades de iogurt.


Que vagi de gust!