PA DE KAMUT AL PEBRE VERMELL PICANT FUMAT...UN PA COM ELS D'ABANS...

Aquest pa que vaig fer dimarts passat ha resultat ser deliciós, amb una molla densa i una crosta ben cruixent, i amb una propietat que tenien els pans d'abans, els que feien a casa les àvies: aguanta en perfectes condicions dos o tres dies, i, al quart, torrat, també està boníssim...o sigui que si el feu, el podreu aprofitar fins a l'última engruna...Això si, si el proveu, per exemple, untat amb crema de formatge fresc, no crec que us duri gaires hores...! I té la peculiaritat que està fet amb kamut, una varietat de blat que ja es conreava a l'Antic Egipte. Té molts nutrients i un gran poder antioxidant, a més de vitamina E, i no provoca tantes al.lèrgies com el convencional...o sigui que l'heu d'incorporar a les vostres receptes si o si!!! A veure què us sembla la meva proposta!

INGREDIENTS (Per un pa gros, fet amb un motlle de 24 cm de diàmetre aprox.)

500 grams de farina de kamut

330 grams de farina de blat

50 grams de llevat fresc

600 ml d'aigua tèbia

2 o 3 cullerades d'oli d'oliva

una culleradeta de sal

2 o 3 culleradetes de pebre vermell fumat (segons el gust)

una mica de llet i llavors de rosella per decorar

Aquesta és la farina de kamut, ecològica que vaig fer servir!

PREPARACIÓ
En un bol, barregem les dues farines.

Hi afegim el llevat barrejat amb la llet tèbia. la sal i l'oli, i comencem a amassar amb l'accessori ganxo de la KA.

És l'hora d'afegir la gràcia d'aquest pa: el pebre vermell picant fumat!!!

I continuem amassant uns minuts fins obtenir una massa elàstica que es desenganxi del bol.

Deixem reposar la massa, tapada amb un drap humit, en un lloc càlid, durant unes dues hores, o fins que dobli el seu volum.

Llavors, damunt una superfície enfarinada, amassem una mica la massa per treure-li l'aire, l'arrodonim, i la dipositem dins el motlle del que volem prengui forma, que prèviament haurem ruixat amb spray antiadherent i enfarinat, i tornem a deixar llevar, una hora-hora i mitja més, fins que torni a doblar el seu volum.

Només queda pintar-ne la superfície, empolsinar amb llavors de rosella, i enfornar, a 190 graus, opció rebosteria, durant aproximadament 40-45 minuts.

I ja el teniu a llest!

Això si, com sempre, i perquè es conservi genial més temps, abans de guardar en un recipient hermètic, deixeu refredar, completament, damunt una reixa.

A llescar i a menjar!!!

Que vagi de gust!

CRUIXENT DE KAMUT I DÀTILS

Avui he vist una entrada al xulíssim bloc "Hi ha bruixes a la cuina" , obra de la Dolors -una gironina afincada a Suïssa-, que m'ha robat el cor. La Dolors s'ha proposat fer una calendari d'advent d'allò més dolç, pel que cada dia d'aquest mes prepara una llepolia, a quina més deliciosa; i avui li ha tocat el torn a uns dattel-crispies, o cruixent de dàtils, que està espectacular, a més de ser molt bonic a la vista! La Dolors diu que són un tipus de "guetzli", que, segons he pogut investigar, ve a ser galeta en l'alemany de Suïssa, i, com us deia, jo no m'he pogut resistir a preparar-los. N'he canviat alguns dels ingredients (he fet servir kamut inflat en comptes d'arròs inflat i mantega en comptes de margarina), i hi he afegit xocolata, i el resultat ens ha encantat. Això que jo sempre havia dit que no m'agradava el dàtil!!!! A partir d'ara ja no ho puc dir!

INGREDIENTS
62 grams de mantega
55 grams de sucre
20 grams de mel
168 grams de dàtils
65 grams de kamut inflat
3 cullerades soperes de mini gotes de xocolata
sprinkles nadalencs per decorar

Aquest és el kamut inflat ecològic que he fet servir...si me'n descuido se'l mengen, com si de crispetes es tractessin, abans de fer-lo servir!!!

PREPARACIÓ

En un caçó posem a foc lent la mantega, el sucre i la mel, i anem rementant per què tots els ingredients s'integrin.

Llavors agafem els dàtils i els hi traiem els pinyols. Jo n'he fet servir uns de força grossos, que feien molta patxoca.

Un cop tret el pinyol, els tallem a trossets petits i els afegim al caçó.

Es tracta d'anar remenant fins aconseguir que els dàtils es desfasin.

Com que a mi, a priori, els dàtils no m'agradaven, un cop ben desfets, i per evitar trobar-ne trossets, he decidit passar-hi la trituradora.

Llavors, en una cassola més gran, hi aboquem la pasta de dàtil, els kamut inflat i les gotes de xocolata...

...i remenem, remenem i remenem!

Quan feu aquesta barreja, heu de mirar de ja tenir preparada una plata, amb una mica de fons, folrada de paper de forn.

Un cop la pasta de dàtil i la xocolata ben repartida pel kamut, ho aboqueu a la plata folrada, hi poseu un tros de paper de forn al damunt, i premeu bé (podeu fer servir un corró, o, com jo, l'estri d'aplanar el fondant!). Després d'una primera premuda, per tal que ens quedi una placa d'igual gruix a arreu, repartiu els sprinkles pel damunt.

Mireu quina monada que he fet servir!!! Estrelles de colors càlids i petits avets verds!!! Ara si que ja estic ben imbuïda de l'esperit nadalenc!!!

Repartits els sprinkles, heu de tornar a prémer per tal que quedin ben enganxats, i la placa ben compacta.

Llavors, traieu el paper del damunt i deixeu refredar durant uns 50 minuts, com a mínim.

Passat els temps, i comprovat que la placa ha solidificat, desemmotlleu....

...i talleu a trossets, amb la mida i forma que us sembli!

Fins i tot, una mica irregulars, queden d'allò més presentables!!!

I el kamut, més gros que l'arròs, dóna al tall una presència (que no textura) similar al torró!!!

Que vagi de gust!