diumenge, 18 de juny del 2017

MERENGUES BICOLORS DE LLIMONA...PER UNA OCASIÓ ESPECIAL!

Per la meva publicació 1000 a Instagram, fonamentalment gastronòmic, vaig escollir una foto amb història i dedicatòria... Com veureu són meregues, de llimona i bicolors, enfornades a poca temperatura durant tota la nit per aconseguir el cruixent perfecte, el que fa que esclatin en mossegar-les per fondre's tot seguit en traspassar els nostres llavis, deixant-nos el regust just de dolçor!
Les merengues eren un dels dolços preferits de qui em va ensenyar a cuinar; de qui va despertar en mi la passió pels fogons; de qui em va fer valorar, i molt, als q es dediquen a trastejar entre cassoles i paelles per fer feliços als altres -i no parlo només dels professionals-; de qui em va ensenyar que amb productes senzills, algunes espècies i molta dedicació es poden obtenir menges divines capaces fins i tot d'estovar els cors dels més esquerps...per tant...de qui dec molt del meu present: la meva iaia Rosita.
A ella li vaig dedicar doncs la publicació, la fotografia i la recepta, la d'aquestes senzilles merengues presentades en una humil caixa de llauna vella, un dels pocs records materials seus que conservo, i que, cada vegada que tinc a les mans, em transporta a la meva infància, quan anava a casa seva a Sabadell, i ella es dirigia parsimoniosament al calaix del bufet del menjador on la guardava, l'obria, i m'oferia, amb un somriure, una presa de la xocolata que hi amagava!
Gràcies iaia... per res en concret i tot en general!


INGREDIENTS (Per un bon piló de merengues)
5 clares d'ou
el suc d'una llimona grossa
350 grams de sucre
1/2 cullerada de cremor
colorant groc

PREPARACIÓ
En el bol de la KA posem les clares d'ou, el suc de llimona i el cremos tàrtar, i batem, a velocitat alta, amb l'accessori globus.


Quan estiguem a mig batre-les, i comencin a estar una mica fermes, hi anem afegint el sucre llustre, de mica en mica.


Quan tinguem les clares a punt de neu, ben consistents i brillants, estan al punt.


Llavors agafem una mànega pastissera, amb una boca rodona llisa, l'embruten una mica per dins amb colorant groc...


...i l'omplim.


Anem formant pilonets en una safata, folrada de paper de forn...


...i enfornem, a  100 graus, en opció rebosteria (escalfor a dalt, a baix i ventilador), durant 8-10 hores. Aquest és el secret!


I ja les teniu a punt... ja veureu que delicioses! Les guardeu dins una capsa i en teniu per uns quants dies!


Que vagi de gust!

1 comentari:

  1. T'han quedat moníssims!!! ♥ La teva iaia, sigui on sigui, estarà molt contenta amb aquest amorós homenatge!
    Petons reina!

    ResponElimina