MERENGUES BICOLORS DE LLIMONA...PER UNA OCASIÓ ESPECIAL!

Per la meva publicació 1000 a Instagram, fonamentalment gastronòmic, vaig escollir una foto amb història i dedicatòria... Com veureu són meregues, de llimona i bicolors, enfornades a poca temperatura durant tota la nit per aconseguir el cruixent perfecte, el que fa que esclatin en mossegar-les per fondre's tot seguit en traspassar els nostres llavis, deixant-nos el regust just de dolçor!

Les merengues eren un dels dolços preferits de qui em va ensenyar a cuinar; de qui va despertar en mi la passió pels fogons; de qui em va fer valorar, i molt, als q es dediquen a trastejar entre cassoles i paelles per fer feliços als altres -i no parlo només dels professionals-; de qui em va ensenyar que amb productes senzills, algunes espècies i molta dedicació es poden obtenir menges divines capaces fins i tot d'estovar els cors dels més esquerps...per tant...de qui dec molt del meu present: la meva iaia Rosita.

A ella li vaig dedicar doncs la publicació, la fotografia i la recepta, la d'aquestes senzilles merengues presentades en una humil caixa de llauna vella, un dels pocs records materials seus que conservo, i que, cada vegada que tinc a les mans, em transporta a la meva infància, quan anava a casa seva a Sabadell, i ella es dirigia parsimoniosament al calaix del bufet del menjador on la guardava, l'obria, i m'oferia, amb un somriure, una presa de la xocolata que hi amagava!

Gràcies iaia... per res en concret i tot en general!

INGREDIENTS (Per un bon piló de merengues)
5 clares d'ou
el suc d'una llimona grossa
350 grams de sucre
1/2 cullerada de cremor
colorant groc

PREPARACIÓ
En el bol de la KA posem les clares d'ou, el suc de llimona i el cremos tàrtar, i batem, a velocitat alta, amb l'accessori globus.

Quan estiguem a mig batre-les, i comencin a estar una mica fermes, hi anem afegint el sucre llustre, de mica en mica.

Quan tinguem les clares a punt de neu, ben consistents i brillants, estan al punt.

Llavors agafem una mànega pastissera, amb una boca rodona llisa, l'embruten una mica per dins amb colorant groc...

...i l'omplim.

Anem formant pilonets en una safata, folrada de paper de forn...

...i enfornem, a  100 graus, en opció rebosteria (escalfor a dalt, a baix i ventilador), durant 8-10 hores. Aquest és el secret!

I ja les teniu a punt... ja veureu que delicioses! Les guardeu dins una capsa i en teniu per uns quants dies!

Que vagi de gust!

OUS NEVATS, UNES BONÍSSIMES POSTRES TRADICIONALS ANDALUSES!

L'altre dia, a un programa de Canal Cocina, on ensenyen a fer receptes tradicionals, amb foc de llenya, vaig veure aquesta recepta. No vaig ser a temps d'apuntar la proporció dels ingredients, però si vaig veure el procés. Avui, per la xarxa, he fet investigacions, i he acabat combinant el que he trobat amb el que recordava...i el resultat ha sigut molt i molt bo! Jo, que avui es veu estava especialment "ensucrada" me n'he menjat dues racions!!!

INGREDIENTS (per a unes 10 racions)

1,5 litres de llet

1 canó de canyella

la pela d'una llimona

5 ous (5 clares més 5 rovells)

300 grams de sucre

20 grams de midó

canyella

PREPARACIÓ

Posem a bullir un litre de la llet amb el canó de canyella i la pell de llimona, i la mantenim bullint, a foc baix, durant uns 15 minuts.

Mentrestant, batem les clares. Afegirem 150 grams de sucre quan ja hagin començat a pujar.

Quan les clares estiguin ben fermes, estan a punt.

Llavors retirem el canó de canyella i la pell de llimona de la llet, i coem a la llet, durant uns 20 segons per cada costat, cullerades generoses de la merenga obtinguda.

Un cop cuites les cullerades de merenga, les reservem.

Per altre costat, batem el mig litre de llet restant, amb els rovells, 150 grams de sucre i el midó.

Un cop tot ben barrejat, ho aboquem a la llet en la que hem cogut les merengues, que prèviament haurem colat i tornat a posar al foc.

Llavors es tracta de remenar, remenar i remenar, per tal que no s'enganxi, i fins que espesseeixi. Ha de quedar una mena de natilles no massa espesses.

Quan la tinguem en el punt de textura buscat, la traiem del foc i la repartim entre els recipients escollits per servir.

Damunt de cada recipient, hi col.loquem una merenga cuita.

Deixem refredar (reservem a la nevera), i empolsinem generosament amb canyella just abans de servir!

Són unes postres genials! Un gran descobriment! Que vagi de gust!

MERENGUES DE GERDS

Els gerds em perden en qualsevol format: frescos, en suc, en batut, en smoothie, en gelat, en gelatina...en fi...els gerds són una de les meves fruites predilectes...i de la Dinke, la meva filla mitjana, també... Avui n'he comprat de frescos a bon preu (ja veurem què prepararé), però ahir, mireu que vaig fer amb un grapat de congelats! A veure què us semblen!

INGREDIENTS

160 grams de clara d'ou

250 grams de sucre llustre

unes gotes de suc de llimona

un grapat de gerds congelats

3 o 4 cullerades de crispys de gerds

PREPARACIÓ

Primer de tot, deixem descongelar una estoneta els gerds...

i els triturem bé.

Passem el puré per un colador ben fi, per separar el suc de les moltíssimes llavors que tenen els gerds. Reservem el suc dens obtingut.

Per altre costat, agafem les clares d'ou, i afegim unes gotes de suc de llimona, i les comencem a batre, a velocitat alta, en el batedor elèctric, equipat amb l'accessori globus.

Quan ja hagin pujat una miqueta, hi afegim el sucre llustre.

I tot seguit el suc dens de gerds que havíem reservat.

Acabem de batre uns minuts més. Ha de quedar una massa consistent. Heu de poder donar la volta al bol i que no caigui la merenga.

Per últim, afegiu unes cullerades de crispy de gerds....que és boníssim!

Feu una última barrejada, ja a mà, i col·loqueu la massa en una mànega, amb boca rodona llisa. Amb l'ajuda de la mànega, repartiu la massa. En aquest cas, he fet servir paperets petits de magdalena, que han acabat de donar a les merengues una presència molt elegant! Aquesta idea, de fer-les en paperets, me la va donar fa un temps la fantàstica cuinera del bloc Tapa't de tapes: Marina, tenies raó. Queden genials així!

Quan tingueu tots els paperets plens, enforneu, a 110 graus, en opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant unes 6 hores...si, si...no és un error, durant unes 6 hores...perquè són merengues dures, que han de coure's molt i ben poc a poc.

Passat el temps de coccció, ja els podeu desenfornar, deixar refredar cinc minuts, i llestos! A degustar uns dels dolços més bons del món mundial, amb un gust a gerds encisador! Per cert, que dins una capsa, durant uns quants dies...això si, sempre que l'amagueu bé i ningú la trobi, perquè, cas contrari, desapareixerà el seu contingut ràpidament...perquè són d'aquells dolços que comences a menjar i ja no pots parar!

Que vagi de gust!

COCOCAUS

La recepta d'avui és d'aprofitament...Darrerament, com ja sabeu els que em llegiu, he fet uns quants gelats...i, en algunes receptes, he emprat rovells, pel que m'han quedat unes clares avorrides a la nevera. D'aquí la idea de fer aquestes galetes de coco i xocolata merengades, que van quedar molt lleugeres i bones, i que he batejat com a "cococaus" fent un joc de paraula amb el nom dels seus dos ingredients principals!!!  Es preparen en un moment, i encara que la cocció s'allarga, la cosa no té cap complicació!!!

INGREDIENTS
90 grams de clara d'ou
un pessiguet de sal
90 grams de sucre de cacau
45 grams de coco
una tassa de gotes de xocolata

PREPARACIÓ
Comencem a batre les clares, per aconseguir arribin a punt de neu, amb el pessiguet de sal.

Molt a poc a poc, hi anem incorporant el sucre de cacau, que és de la casa Sosa (Home Chef), i té un munt d'utilitats (per si us interessa, aquest es vaig comprar, a granel, a la parada Sabors del Mercat del Lleó de Girona).

 Heu de batre fins que la barreja tingui força consistència.

Tot seguit, a mà, amb l'ajuda d'una espàtula i amb moviments de dalt a baix, incorporem el coco...

...i les gotes de xocolata. És important fer-ho amb compte per tal que les clares no baixin!

Damunt una safata del forn, preparem uns papers dels de magdalena (aquesta idea me la va donar la Marina del bloc http://tapatdetapes.blogspot.com.es/).

I amb l'ajuda d'una mànega pastissera sense boca (amb un tall una mica grosset perquè passin les gotes de xocolata), omplir els paperets fins més o menys la meitat.

Enfornem, amb l'opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), a 120 graus, durant aproximadament una hora i mitja (val més una mica més que una mica menys), i, quan apaguem el forn, deixem refredar a l'interior, senes desenfornar (unes dues o tres hores).

Fet aquest procés, ja us els podreu cruspir de tres en tres!!! La consistència és cruixent!

 Que vagi de gust!