QUICHE DE GAMBES I BLEDES

Les bledes no m'agraden...les gambes m'encanten...i ves per on, la recepta d'avui, que porta ambdós ingredients, també està boníssima! A vegades, el secret està en trobar la combinació ideal! La podeu fer d'entrant o com a sopar! La qüestió és que l'heu de tastar!

INGREDIENTS (per un motlle rodó d'uns 20 cm)
Per la massa
150 grams de farina de blat
60 grams mantega
un pessic de sal
1 ou

Pel farcit
3 ous
1 got nata (de cuina o per muntar, qualsevol de les dues va bé)
100 grams formatge ratllat variat
sal i pebre
gambes, bledes i ceba caramel.litzada, prèviament saltejat tot amb uns allets

PREPARACIÓ

Comencem preparant la massa. Posem els ingredients en el bol de la KA, equipada amb l'accessori pala. La mantega ha d'estar tallada a trossets i ben freda. Remeneu uns minuts i veureu que us queda com un cúmul de grumolls. Ja començ a estar. Dues batudes més i es compactarà. Quan passi això, pareu, traieu la massa i l'estireu sobre un paper de forn i folreu amb la placa el motlle escollit. El meu, d'uns 20 cm i foradat, especial per aquest tipus de pastissos salats.

Un cop el motlle folrat, el reserveu a la nevera.

 Anem pel farcit. Agafeu gambes pelades i les fregiu amb una mica d'OOVE i uns quants alls (que després podeu retirar.

Llavors hi afegiu un manat de bledes, prèviament bullides i ben escorregudes.

I per acabar, una bona cullerada de ceba caramel.litzada. Deixeu coure tres o quatre minuts tot junt,

Paral.lelament, bateu els tres ous, amb el got de nata, sal i pebre.

Hi afegiu la barreja de gambes i bledes...

...i el formatge ratllat.

Remeneu bé per tal que tot quedi ben repartit.

Escalfeu el forn, a 180 graus, opció rebosteria (escalfor a baix, a dalt i ventilador), i poseu a coure 10 minuts la massa un cop la traieu de la nevera.

Passats els 10 minuts, hi aboqueu el farcit i torneu a coure aproximadament uns 25 minuts més, o fins que veieu que el farcit està quallat.

Deixeu refredar una mica i degusteu!

Que vagi de gust i molts ànims!

PASTÍS DE CARBASSA, PERNIL IBÈRIC I XAMPINYONS

A casa la crema reina és la de carbassa amb encenalls de pernil ibèric...trobo que són dos productes que combinen a la perfecció...així que, partint d'aquests dos ingredients, vaig decidir aconseguir un altre format, menys de cullera...i la veritat és que les provatures van pagar la pena, perquè aquest pastís salat queda definitivament incorporat a la llista de sopars preferits i exitosos (juntament amb alguns altres com la coca de recapte casolana)!. Ara que, si el feu a l'hora de dinar, i l'acompanyeu d'una mica de salsa de tomàquet o d'amanida, teniu un primer plat també molt complet i saludable...ah! i m'oblidava...apte pels al·lèrgics al gluten i la lactosa, perquè no porta gens de farina ni de llet o derivats làctics... 

INGREDIENTS

6 ous

12 cullerades molt generoses de puré de carbassa (jo l'he aconseguit coent al forn una gran carbassa)

200 grams de pernil ibèric picat

250 grams de xampinyons laminats

all picat
un rajolí de conyac

sal i pebre
algunes rodelles de formatge de cabra sense pela

PREPARACIÓ
Comencem fregint una mica d'all picat amb un bon oli d'oliva verge.

Quan l'all comença a daurar-se, hi afegim els xampinyons i els salpebrem.

Hi incorporem un bon rajolí de conyac, i deixem que es vagin coent (i evaporant-se l'alcohol...).

A l'últim moment, aboquem el pernil ibèric, ben picadet, i fem unes darreres remenades. Traiem del foc i reservem.

Batem els ous, i hi afegim el puré de carbassa, Remenem fins que estigui ben incorporat. No cal salar els ous, perquè penseu que més tard hi afegim la salabror del pernil ibèric.

Afegim la barreja de xampinyons i pernil i remenem fins a integrar.

Aboquem en un motlle rodó, d'aproximadament 24 cm, de diàmetre, prèviament ruixat amb spray antiadherent.

Repartim, per sobre, mig enterrant-les, algunes rodelles de formatge de cabra.

Enfornem, a 170 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 40 minuts. Per tal que la superfície no se us torri, podeu tapar el pastís, a partir de mitja cocció, amb una mica de paper d'alumini. Un cop cuit (punxeu-lo per veure si l'interior també ho està, abans de desenfornar), traieu del foc i deixeu refredar una bona estona dins del motlle, amb la única prevenció de passar prèviamen un ganivet per les vores, per evitar que en quedar enganxat i refredar-se, la superfície s'esquerdi (és el mateix que fem en els pastissos de formatge).

Un cop refredat (no del tot, és bo servir-lo un punt tebi), desemmotlleu.

Serviu a talls generosos (perquè és molt i molt bo....)...

...i acompanyat d'una mica d'amanida o, com vaig fer jo, d'una miqueta de tomàquet fregit natural...

Ja veureu qué deliciós! Que vagi de gust!