Els pastissos de pastanaga m'agraden molt...en realitat, són la meva manera preferida de menjar pastanaga! I per això no em canso de provar-ne versions...aquesta, amb fruits secs variats i xocolata, ha resultat molt tendre i gustosa i, per tant, altament recomanable!
INGREDIENTS
3 ous
175 grams de panela
75 grams de sucre moreno
125 ml de mantega de coco verge fosa
200 grams de farina de blat ecològica
20 grams de llevat químic tipus Royal
1 culleradeta de canyella en pols
1 iogurt natural (en aquest cas casolà)
200 grams de pastanagas picades
100 grams d'escames de xocolata
un bon grapat de fruits secs torrats variats trinxats
sucre llustres i xocolata de cobertura per decorar
PREPARACIÓ
En un bol, batem els ous i els sucres.
Hi afegim la mantega de coco fosa, i continuem batent.
Ara és el torn de la farina i el llevat, prèviament tamisats.
I també de la canyella en pols.
Veureu que queda una massa una mica densa, que quedarà molt més amorosa en afegir el iogurt.
Arribats a aquest punt, entra en joc l'ingredient estrella: les pastanagues, que trinxarem o ratllarem prèviament.
I per acabar, les escames de xocolata i els fruits secs variats prèviament també esmicolats.
Un cop obtinguda una massa homogènia, l'aboquem en un motlle rodó, prèviament engreixat...
...i enfornem a 180 graus, opció rebosteria, durant uns 50 minuts aproximadament, o fins que, en punxar-ne el centre, l'estri surti net. Els darrers 20 minuts, per evitar que la superfície es torri en excés, podeu tapar el pastís amb paper de plata.
Deixeu refredar el pastís, primer en el motlle i després damunt una reixa. Mentrestant, prepareu la glaça. És tan fàcil com barrejar el sucre llustre amb unes gotes d'aigua, i remenar molt i molt bé.
Col.loquem la glassa dins una mànega d'un sol ús, i li fem un tallet ben petit a la punta.
Girem el pastís cap per avall, per tenir una superfície més plana, i decorem amb la glaça, creant una mena de quadrícula.
Per acabar de decorar, he fet unes flors amb xocolata negra, fent servir una mànega i un bloc de gel.
El resultat és genial...per fora i també per dins!
Que vagi de gust!
