Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DOLÇOS DE TARDOR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DOLÇOS DE TARDOR. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 d’octubre del 2021

MOSQUES DE SANT NARCÍS

Aquí teniu la meva versió de les mosques de Sant Narcís, q ja s'acosta i és la festa grossa de la meva ciutat! Encara q no tan perfectes com les de pastisseria, han quedat vistoses i mooolt bones! A més no cal ni forn per fer-les i són ideals per fer amb nens. 
Aq dolç gironí té el seu origen en la llegenda q explica q l'any 1285 l'exèrcit francès va arribar a la ciutat per atacar-la, i, per evitar-ho, els habitants de Girona van atrinxerar-se dins la muralla. Els francesos no van ser capaços de conquerir la ciutat, de manera que van començar a ocupar els barris que quedaven fora de la muralla. En aquella època, l'Església de Sant Fèlix, on descansaven les restes de Sant Narcís, es trobava fora dels límits de la ciutat, i l'exèrcit francès la va conquerir i va ser ocupada com a caserna militar. Els soldats de l'exèrcit francès van voler desanimar l'enemic escampant les restes de Sant Narcís pels carrers, però un fuster les va veure, les va recollir i les va guardar en una caixa. Aquell dia, més tard, de la caixa van començar a sortir mosques de la mida d'una gla, de color verd blavós i amb el cap amb forma d'agulló. El gran núvol de mosques es va dirigir cap al campament de l'exèrcit francès i els va atacar amb els agullons. Els francesos ploraven i cridaven de por. Al final l'exèrcit va retrocedir, i va ser així com França va perdre el setge de Girona. I també explica la llegenda que cada cop que els habitants de Girona se sentien atacats portaven el sepulcre de Sant Narcís a les muralles per defensar la ciutat amb el seu exèrcit de mosques. Ja veieu, Girona és la reina dels dolços i les llegendes! 


INGREDIENTS (per unes 15 mosques)
180gr de farina d'ametlla
180 grams de sucre llustre
20 grams de cacau
8 cullerades d'aigua 
la pela de mitja llimona ratllada
xocolata negra de cobertura per enganxar i decorar
caramels petits de colors pels ulls 
paper d'arròs per les ales (del que es fa servir per fer els rotllets transparents, però sense remullar)

PREPARACIÓ
En un bol col.loqueu la farina d'ametlla, el sucre llustre, el cacau i l'aigua.


Comenceu a amassar i afegiu la pela de llimona ratllada.


Continueu amassant fins obtenir una massa homogènia, que no s'enganxi en excés. Llavors en feu una bola, l'emboliqueu amb paper film, i la deixeu reposar unes hores (4 o 5) a la nevera. Veureu que la massa endureix una mica.


Un cop reposada la massa (ja veureu que serà més fàcil de treballar), formeu les mosques. Es tracta de fer un xurro petit pel cos i una boleta pel cap, i enganxar-les amb una mica de xocolata de cobertura fosa. Amb la resta de xocolata, claveu els ulls i decoreu amb ratlles els cossos. Les ales les aconseguiu tallant el paper d'arròs (que s'aconsegueix fàcilment a qualsevol botiga de menjar oriental) en forma de fulla i clavant-lo directament al cos de la mosca.


Un cop la xocolata hagi pres, ja les podeu posar en un recipient hermètic (per tal que no s'humitegin) i guardar-les a la nevera...duren dies, però si les descobreixen, volaran!



Que vagi de gust! I Bona Festa Major!

diumenge, 21 d’octubre del 2018

BUNYOLS DE CARBASSA SENZILLS!

De bunyols de carbassa, típics de València, ja en tenia uns penjats al blog (podeu veure la recepta clickant aquí). Però l'altre dia vaig trobar una nova recepta, amb només 3 ingredients, que ha resultat ser un descobriment! La veritat és que tenir un pot amb puré de carbassa torrada a la nevera, és un reclam constant per posar-se a cuinar! 


INGREDIENTS (per uns 30 bunyols)
500 grams de puré de carbassa torrada
250 grams de farina de blat
35 grams de llevat fresc
4 o 5 cullerades d'aigua
sucre per arrebossar

PREPARACIÓ
Posem en un bol 500 grams de puré de carbassa torrada (com vaig explicar ahir, jo les torro al forn, senceres, i després les pelo i els hi trec les llavors i de la polpa en faig un puré que tinc com a base de moltes receptes dolces i salades).


Desfem el llevat fresc amb la miqueta d'aigua.



Aboquem el llevat dissolt i la farina a la massa i remenem.





Normalment es posa la meitat de farina que de puré. Ha de quedar una textura més o menys així. Si veieu que us queda massa líquid, perquè el puré era molt aigualit, afegiu una mica més de farina.


Tapeu i deixeu llevar en un lloc càlid fins que dobli el volum.


Un cop llevat, en fem boletes amb l'ajuda de dues culleres, i les fregim en abundant oli de girasol.




Quan estiguin daurats per tots dos costats, els traieu del foc i els deixeu escórrer sobre paper de cuina.


I abans que es refredin del tot, ensucreu bé.



Que vagi de gust!

dilluns, 19 d’octubre del 2015

COCA DE MONIATO I AVELLANES DE BRUNYOLA...BERENAR DE TARDOR AMB TOTS ELS ETS I UTS!!!

El moniato és un altre dels fruits de tardor que dóna per molt... tinc publicat un deliciós pa de carbassa i moniato, fet amb panificadora (veure recepta aquí), i unes barretes dolces que vaig treure d'un dels meus blocs de capçalera, "CuinaDiari" (veure recepta aquí). Precisament la seva autora, la Marta, la presentava en forma de fogassa i de panets. L'any passat vaig decantar-me per la forma de barreta per poder emprar-los pels esmorzars setmanals, i si us haig de dir la veritat, és del millor pa dolç que mai he tastat!!! I amb una textura tipus brioix que el fa irresistible!!! Però tenia pendent la fogassa, que ella combinava amb nous i panses, i que jo he decidit acompanyar d'unes fantàstiques avellanes de Brunyola...la joia dels fruits secs de la província de Girona!!! En fi..el resultat, aquesta coca que us presento avui...que ha sigut el fantàstic berenar d'una de les primeres tardes de diumenge de tardor d'aquest any!!!A veure què us sembla!!!


INGREDIENTS (per una coca)
Per la massa mare
100 grams de llet sencera tèbia
150 grams de farina 
10 grams de llevat fresc

Per la massa
150 grams de moniato cuit al forn i pelat
150 grams de sucre 
50 grams de llet sencera tèbia
25 grams de llevat fresc.
2 ous grans
60 grams d'oli de girasol
la massa mare anterior
400 grams de farina de força

Per decorar
avellanes torrades de Brunyola
una mica de llet 
sucre


PREPARACIÓ
Unes hores abans (tres o quatre), prepareu la massa mare. Jo, en realitat, la vaig fer la nit abans i la vaig guardar a la nevera; i va quedar genial. En tot cas, per fer-la, comenceu desfent el llevat en la llet tèbia...


Afegiu a la farina i amasseu fins a obtenir una massa que no s'enganxi amb excés als dits. Jo ho vaig fer tradicionalment,  o sigui, a mà.




Tapeu amb paper film i espereu que, com a mínim, dupliqui el volum.


Un cop passi això, podeu anar per la resta dels ingredients.


En el bol de la KA, col.loqueu el puré de moniato (obtingut de la cocció al forn de dos o tres moniatos petitons).


Incorporeu el sucre, i remeneu, amb l'accessori pala, fins obtenir una pasta homogènia.


Afegim la resta de llevat, dissolt altre cop en la llet tèbia.



Quan ho tinguem tot incorporat, és el torn dels ous.


I tot seguit, de l'oli ( que afegireu a poc a poc), i la massa mare que havíem reservat.



Us ha de quedar una massa força líquida.


Tot seguit, hi aboqueu la farina, i ara ja, amb l'accessori ganxo, amasseu fins a obtenir una massa elàstica que es desenganxi força de les parets.


Disposeu en un bol, tapeu amb paper film, i deixeu llevar durant 3 o 4 hores. Si el lloc és càlid, veureu com puja prou ràpidament.



Un cop la massa llevada, destapeu, aboqueu en una superfície lleugerament enfarinada, treballeu una mica per treure l'aire, i estireu damunt una safata de forn, prèviament ruixada amb spray antiadherent.



Repartiu per sobre les avellanes torrades, això si, que siguin de Brunyola, de les millors que hi ha al mercat!


Deixeu llevar la coca, una horeta més, més o menys fins que dobli de volum.


Llavors pinteu amb llet i ensucreu generosament.



I ja la teniu a punt d'enfornar, a 180 graus, opció rebosteria (escalfor dalt, baix i ventilador), durant uns 20 minuts aproximadament, o fins que la veieu ben torradeta.



Quan estigui cuita, desenforneu, deixeu refredar una mica dins la safata, i tot seguir, desemmotlleu i acabeu de deixar refredar damunt una reixa.


Ja veureu, en tallar-la, com n'és de flonja!!!


I, acompanyada de xocolata, de la ben negra, és un berenar de tardor excel.lent!



Que vagi de gust!